Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 5.349 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.349

Culpa

Irene Añón 3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP 5 de febrer del 2024 Lectura: 1 min · 632 caràcters

Ell, que la recorda amb un gust agredolç a la boca, que es demana com no s’havia adonat mai que darrere d’aquell somriure cegador s’amagava un amarg patiment. Ell, que sense parar-hi massa atenció, no va captar els amagats crits d’ajuda. Ell, que en veure-la caure per primer cop, no va creure en el seu dolor. Ell, que en un cop d’ira va deixar que les paraules deshonrades escapessin de la seva llengua, i després continués sense demanar perdó. Ell, que parat al costat del llit blanc de l’hospital amb la culpa consumint la seva ment, es demana com ha sigut tan ignorant amb la situació, i ara la mort se l’ha endut a ella també.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats