Thaïs Moraguez_4t B EA 2a ENSENYANÇA D’ENCAMP
Jo, quan era petita, no entenia que certes persones majors, per instants, perdessin la memòria. Per això, un dia vaig demanar-li a la meva àvia que com era que l’avi a vegades no recordava qui era, entre altres coses. Em va costar d’entendre. Més endavant, un dia vam quedar per anar tots dos al parc a passar la tarda després d’haver berenat, però llavors, en aquell moment, va ser quan va començar tot: es va oblidar de mi i de la tarda que havíem decidit passar junts. No deixo de pensar en aquell dia, en què l’avi ens va deixar. La malaltia se’l va endur.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.