M’arriba l’olor de xocolata: això significa cuinar. Observo cada detall i cada textura dels ingredients que vaig afegint. Cada segon desitjo veure el resultat final. M’imagino aquelles mossegades plenes de sabor que acaben sent diferents. Obro el forn per introduir-hi la deliciosa i cremosa massa d’un color fosc i m’arriba la calor, una calor diferent a la qual estic acostumada, artificial, però no em desagrada. El pastís ja és al forn, cal esperar uns minuts que es fan eterns, però ho puc suportar. Tota la casa s’omple d’aquella olor familiar que ens uneix a tota la família i que em fa tornar a la meva infància, una olor única i màgica.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.