Tensió final

Albert Grau_3r B COL·LEGI ANNA M. JANER

Faltava poc. El moment desitjat s’acostava i cada vegada estava més nerviós per jugar aquell partit decisiu. No era un partit com els altres, sinó que aquest ens podia donar la victòria i fer-nos campions de tot un any de bons i mals moments. Al vestidor hi havia un silenci mai vist, tothom estava concentrat amb el que havia de fer durant aquells noranta minuts. Tenia un nus a la gola que no em deixava ni empassar-me saliva, el cor m’anava a una velocitat vertiginosa, s’atansava el moment de sortir al terreny de joc, les cames em feien figa. Quan vam sortir al camp i l’àrbitre va xiular l’inici del partit, totes aquelles sensacions es van esvair …