Patricia Haro_3r C INSTITUT ESPANYOL
Em tremola el pols. Cada segon que passa, més fort. No sé si és a causa de la por o de plorar tant. Més de mil llàgrimes he vessat aquests últims dies! N’estic farta. No puc més. Faig força amb el cobert sobre el meu canell esquerre i tallo verticalment. Cada vegada em costa més respirar. No és la primera vegada que la meva pell sent el fred d’un ganivet. Però ara veig més sang, més espessa. Aquesta serà l’última vegada. Caic a terra, marejada. Començo a veure-hi borrós. Ha arribat el meu final. En un no res, això acabarà per fi. L’única que ploraria per la meva partença seria la meva germana. Però ja no hi és. Ha mort. I jo també.