Va pujar al terrat d’aquell edifici. Es va aturar davant de la barana i va contemplar la ciutat. Encara no estava segur de la decisió que havia pres, però ja no podia fer-se enrere. Va passar els peus de l’altre costat de la barana. L’alçada era considerable. Els braços li tremolaven i el cor se li accelerava. Però havia arribat el moment, va tancar els ulls i es va deixar anar. Va notar el vent i els ulls li ploraven per la velocitat. Per un moment es va sentir lliure com un ocell. Quan ja era a uns quants metres del terra, la corda que el sostenia el va frenar a poc a poc. Recordaria aquella experiència durant tota la seva vida.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.