Primer dia d’escola, estic sol… Tinc por a no ser acceptat. Acabo d’entrar a la meva nova classe i la gent em mira i se’ls escapa una rialla dissimulada. Sé que tinc la cara especial, però hauré de viure tota la vida amb ella. Mentre fem una activitat per conèixer-nos millor, al meu torn, tinc una vergonya increïble. Em presento parlant fluix i mirant cap a terra, esperant que no es fixin gaire en mi. En acabar la classe, em dirigeixo al pati esperant que acabi ja el dia. De cop se m’apropa una colla de nens, em comencen a empènyer i a fer burles. Caic a terra.
De cop, sento que el món em cau a sobre. Vull morir.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.