Aquell dia plujós omple encara avui el meu cor d’una tristesa profunda. Estava a primària, una dia com els altres, i no vaig entendre per què m’havien vingut a buscar abans d’hora. No sabria explicar com, ni per què em sento tan abatuda, si no tinc cap record d’ell. Però, em sento malament, jo sé que l’estimava i com l’estimo encara… però em sento culpable per no recordar res. Aquell dia plujós, no sé ni si vaig plorar, i per això m’envaeix una tristesa infinita i un sentiment de culpabilitat. Si pogués demanar un desig seria poder recordar, encara que fos un instant o lleugerament, aquells bons i intensos moments compartits.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.