Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 4.346 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.346

Aterrar a Andorra

Georgina Al Khoury 3r C EA 2A Ensenyança Encamp 6 de gener del 2022 Lectura: 1 min · 646 caràcters

Eren les 12.00 del migdia. Ens van acompanyar a la nostra nova casa. Res a veure amb el paisatge que veia al Líban, on a l’horitzó veia el mar. Aquí, ara només hi havia muntanyes. Tothom em deia que havia d’estar bé, però jo no ho estava: no coneixia ningú i no parlava la llengua. D’això fa 3 anys. Avui conec gent i parlo la llengua del meu nou país. Continuo enyorant el mar i la meva gent, però he entès que puc somiar el meu futur. Vull ser mestra, i explicar als nens que la tristesa passarà i es transformarà en il·lusió per un futur millor. El més important és desitjar que tot estigui bé.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats