El mar estava tranquil. Em vaig asseure a la vora. Vaig mirar a l’horitzó per començar a mirar la posta de sol. Era molt bonic. Vaig començar a recordar. Quan era petita com m’agradava que em mimessin i em vestissin. Aquell, el dia que vaig entrar a secundària, va ser una nova etapa de la meva vida on vaig conèixer persones molt importants. Potser les més importants per a mi. També recordo totes les aventures d’amor, les amigues boges… Quins temps! Com m’agradaria tornar enrere i tornar a ser el que era. On tothom em deia quina nena més maca. Quines cuetes més boniques… que dolça que era! Vull tornar a ser petita on el dolent no existia.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.