La rutina sempre és la mateixa. Al vespre, quan tothom ja no pensa que hi pugui existir res màgic, és quan jo visc l’aventura més esperada del dia. Obro delicadament la porta, entro sigil·losament i em trobo a l’indret que vaig deixar enrere ahir, més o menys a la mateixa hora. Aquesta nit la Dana i jo estem vivint un moment molt important, hem d’anar a la recerca de la banya de l’unicorn, estem preparades per qualsevol imprevist ja que la Vall del Llops està maleïda. De sobte, em criden, és la meva germana. Sento que aquest retrobament ha estat molt fugaç, demà espero trobar el nostre objectiu. Tanco el llibre i em poso a dormir.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.