Tot va començar un matí. Tot estava perfecte, silenciós, no hi havia ningú fins que va arribar ella, la magnífica noia que tots volien. Volava com un àngel i feia un soroll preciós. Em vaig enamorar d’ella només veure-la. Li vaig anar a parlar i de cop ens vam ajuntar, vaig atrapar aquell cos diminut que tenia, amb les ratlles negres i grogues que portava. Vam anar a fer una volta, vam estar passejant, vaig ser feliç durant una estona fins que vam entrar en un pavelló i de cop pum! Què ha passat. No entenia res. De cop la veig caure a terra, desplomar-se com una ploma. Toca al terra i s’acaba tot. Està aixafada a terra, com…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.