Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 2.028 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.028

La vida dóna cops…

Paola Centelles 3r C LYCÉE COMTE DE FOIX 7 d'abril del 2016 Lectura: 1 min · 635 caràcters

Quan un és petit creu que el món està ple de fades o superherois, però a mesura que creixem, un s’adona que el món no és un llit de roses. I et comences a preguntar coses que mai t’havien passat pel cap i que realment ara necessites preguntar. Perquè tothom s’estima els que fan les nostres vides més fàcils, i ningú desitja que un estigui afectat per cap malaltia. Perquè quan ho saps, penses que no has aprofitat prou el temps amb la persona que t’estimes, que no li has dit prou vegades “t’estimo”. I és quan realment t’adones que fins i tot les coses més inesperades passen a la teva vora, i destrueixen part de tu.
T’estimo tieta.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats