Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 2.047 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.047

Demà pot ser massa tard

Sara Sousa 3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP 17 d'abril del 2016 Lectura: 1 min · 671 caràcters

Quan era petita vaig veure com molts companys meus se’n reien d’altres, els criticaven, o simplement els excloïen. Jo pensava que feien això per simple diversió, però les coses es van començar a complicar. Van començar a amenaçar, a demanar diners, i coses que mai us podríeu arribar a imaginar. Al principi no m’hi vaig posar, fins que un dia em van demanar ajuda. Jo no sabia què fer. I si em passés el mateix que a ells? El que vaig fer va ser demanar ajuda a la meva mare, i em va dir el que havia de fer per fer el que era cor­recte, i això vaig fer. El dia següent, vaig buscar la persona, però em van dir que havia mort la tarda anterior, just després de l’escola.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats