Jo estava morta i ho sentia. No tenia cap idea de com seria la vida real. La meva ànima somiava a viure el dia a dia. Somiava a estar amb una família, riure, plorar… Fer tot el que es fa a la vida real. Jo ho volia. Tractava de sortir del cel i de l’infern. No volia quedar-me allà, volia estar en un lloc que s’anomena la Terra. Cada dia la meva ànima seia al costat de la meva família, observava els actes, les paraules, tot. Era molt trist. Jo suplicava tornar a viure una vida. Volia retrobar-me amb la meva família, ser feliç, tenir una edat… Un dia la meva ànima va tocar el timbre de casa. Van obrir i vaig aparèixer.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.