Diumenge, 15 de novembre del 2026 Relat núm. 2.117 de 6.608
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.117

Impotència

Clara Punzano 3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO 23 de maig del 2016 Lectura: 1 min · 634 caràcters

Clara Punzano_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Sentia ràbia, impotència, començava a agafar-li mania per tot el que em deia o potser per la manera com em parlava. No tenia un bon dia i necessitava desfogar-me, però vaig optar per no dir res perquè sabia que no seria res de bo, així que em vaig controlar com vaig poder, tot i que em va costar dissimular tot allò que em va acabar fent sentir malament. Jo sabia que tenia raó, però vaig preferir callar perquè no es va preocupar per res, li va ser completament igual com em faria sentir i ho va dir allà davant, encara sabent com reaccionaria. Però com sempre, va voler tenir l’última paraula. Però digues, com t’hauries sentit tu?

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats