Sóc un àtom d’oxigen, i us vull explicar una lliçó que vaig aprendre. Ja fa temps que vaig ajuntar-me amb l’hidrogen i el nitrogen i vam formar l’aire, l’element que dóna vida a tots els organismes. Però un dia, avorrit, vaig decidir anar a explorar el món sol. Vaig descobrir que quan era respirat per un humà provocava mucositats als pulmons, col·lapsava els alvèols, sobrecarregava a poc a poc cada cèl·lula del cos i, si estava molt concentrat, podia matar. Aquell dia vaig entendre que els àtoms, com els humans, tenim unes capacitats gairebé il·limitades amagades dins nostre. Ara el dilema és què fer-ne: podem donar la vida o treure-la…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.