Estàvem a mitjans de curs, el dia següent tocava una sortida. Estàvem camí de la sortida. Vam estar tot el camí parlant, de sobte un accident. Ens vam estavellar, el 99% d’alumnes estaven bé, però jo no, estava inconscient. Tot i així sentia què passava durant aquells moments. No sabia si estava mort o viu, l’única cosa que volia era recuperar-me, com si fos la Daisy. Veia gent plorar per culpa meva. Si la Daisy estigués allà, estaria al meu costat. Per sort, em vaig recuperar abans de la graduació. Tots anaven ben vestits, feliços. Va ser l’únic dia que vaig veure tots els companys amb un somriure a la cara.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.