Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 2.139 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.139

Tot suma, encara que sembli que resti

Noemí Mora 4t B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA 3 de juny del 2016 Lectura: 1 min · 642 caràcters

Noemí Mora_4t B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Amb el temps, els anys sumen, les arrugues apareixen. Conseqüències de fer-se gran. Aquestes coses passaran, ens diuen. Però, en quin moment entren les pèrdues? Necessàries sovint, però no deixen de ser pèrdues. I a nosaltres qui ens diu el mal que fa perdre persones que pensàvem que estarien al nostre costat sempre? Ningú ho fa. M’agrada pensar que és inevitable per créixer. El que sí que sé és que aquestes situacions et porten a un túnel, del qual no veus sortida possible. Però sempre hi ha alguna cosa que et fa tornar a la ter­ra, i veure que per cada cosa dolenta en correspon una de bona i que sempre hi ha llum al final del túnel.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats