Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 2.192 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.192

Tots marxarem

Anais Celie 3ème H Lycée Comte de Foix 5 de desembre del 2016 Lectura: 1 min · 677 caràcters

Anais Celie _3ème H  Lycée Comte de Foix
Vull marxar? Marxar sense dir adéu? Sense donar explicacions? Em faig moltes preguntes de les coses, però al final sempre acabo amb la mateixa conclusió: que de totes maneres, tot­hom marxarà. L’ésser humà creu que ho domina tot, però no és així, ja que ningú domina el temps, ningú sap què passarà demà ni d’aquí a vint anys. La gent vol ser coneguda, que la gent parli d’ells, però les coses no són així, ja que aquestes persones no canviaran el món. També hi ha la imatge que tenim d’algunes persones, però tampoc s’adonen que això no farà que siguin els millors. La gent vol ser estimada però han de pensar que algun dia marxaran…

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats