Marta Peleijà_3ème G Lycée Comte de Foix
Tenia 12 anys quan la meva mare em va apuntar a natació sincronitzada. No m’agradava gens la natació, i menys ballar dins de l’aigua, però vaig anar entrenant i fent amics. Un dia l’entrenadora ens va anunciar que hi havia una competició molt important, que hi anava gent de tots els països. Em van demanar de participar-hi perquè deien que era una de les millors, i vaig acceptar encantada, quan les entrenadores m’ajudaven a preparar el ball em vaig anar enamorant de la natació sincronitzada. Vaig quedar segona en aquella competició tan important. I això era genial i vaig saber el que de veritat m’agradava, i sentir per alguna
cosa.