No pretén arribar més lluny de les mans d’un professor. Es tracta d’un escrit que un estudiant normal, des d’un lloc normal, a una hora descomunal, ha fet, humilment, cercant no acumular un altre zero al seu expedient didàctic. Mentre penso el tema en què basaré el meu microrelat, els caràcters que disposo es van consumint, en igual proporció que es consumeix, dècima a dècima, la meva nota. De fet, no és més que un altre “sí” resignat d’un estudiant, que es troba davant una situació sens altra sortida… (“Un moment; sembla que ja està”).
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.