Flaixos que no tornen

Vania Solange_2n DEP Secretariat Multi._Formació Professional

Recordo quan jugava al parc i no necessitava res per divertir-me; amb aquella mirada innocent i sincera amb què vivia dia darrere dia. De sobte, tinc 20 anys! i em trobo en un món totalment diferent al de la meva infantesa: enveja, maldat, competència… m’envolten contínuament. Només puc confiar en els pares. Ningú em va dir que la vida seria fàcil, però tampoc ningú em va explicar que seria tan dura. M’agradaria tornar a ser aquella nena que jugava al parc envoltada d’afectes que sempre dibuixaven un somriure.