Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.032 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.032

A ‘hòsties’ he après a viure

Edgar Vidal 3r B Col·legi María Moliner 27 de febrer del 2019 Lectura: 1 min · 620 caràcters

Ho soc, però ja no em callo el que penso. Sé diferenciar un t’estimo de les punyalades, i ja no m’amago les ales per volar. Sé quan volen mentir-me, trepitjar-me o fer-me mal, i no és que sigui un superheroi, només és que tinc més cicatrius que anys, per desgràcia. He après a aixecar-me si caic, i donar cops de peu a les pedres que m’impedeixen continuar. He après que no tota ferida sagna, igual que hi ha persones que t’ericen la pell sense tocar-te. M’han ensenyat a desconfiar d’uns ulls brillants i fer-ho en un cap que no s’atreveix a aixecar la mirada. M’han mentit a la cara i m’han dit la veritat a l’esquena.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats