Des que havia sortit de casa, notava que aquell dia seria molt estrany. La seva mare no parava de plorar i no li volia parlar. Ara estava anant cap a l’escola, aquell camí no era gaire transitat però sempre trobava algú conegut i el saludava, fins aquell matí, que tota persona coneguda que trobava estava trista o no el saludava. Era molt estrany perquè sempre es trobava amb les mateixes persones i sempre el saludaven. Va arribar al pati i va anar amb els seus amics i passava el mateix que amb tothom aquell matí. Va tocar la campana i es va asseure al seu lloc. En passar llista i arribar al seu nom un amic seu va dir: és mort.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.