El cor encongit, aguanto la respiració, sento totes les acceleracions i parades del vehicle, maleint la meva decisió. A quina ciutat sóc? L’arquitectura de les cases és sorprenent amb tantes escultures. També aquesta església en renovació que fa pensar una corona de cinc torres. De sobte una acceleració em torna a la realitat. El conductor arrenca. El meu estrès augmenta. De cop frena. Obsessionada per fugir d’aquell infern, obro la porta, pago i surto. Després d’un moment de calma, la meva mirada es concentra en una casa imponent i original: sembla un castell de sorra. Davant meu el nom de la casa: la Pedrera.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.