M’assec a la cadira de la cuina amb un got de llet i una magdalena. Encara tinc els ulls mig tancats. Em poso el despertador tard, perquè m’agrada apurar els minuts. Els llençols sempre se m’empeguen, però adoro sentir la sensació d’estar una mica més al llit. No penso, quan hi soc. Només estic atenta a no quedar-me adormida. Crec que quan el cap em comença a funcionar, és quan estic esmorzant. Llavors me n’adono. Quina sort tinc de poder esmorzar cada dia. Que afortunada soc al tenir una casa, una família, roba per vestir-me i una escola on estudiar. Que poc que valorem el que tenim com a quotidià… Ho has arribat a pensar mai?
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.