Arribo a casa i em poso a pensar amb qui parlar per poder confiar, amb poques ganes de conversar però sobretot d’explicar, molta gent per parlar i poca per escoltar, aquesta només sap criticar i insultar, a qui penses escriure quan estàs malament si avui ho sap un i demà deu. Ara t’escolten i més tard et critiquen, amb molts dubtes i problemes et donen l’esquena enlloc d’una solució. Tenir empatia és fonamental, avui ho fas tu i rius, demà t’ho fan a tu i plores. No tinguis por d’equivocar-te, cada error és una lliçó, una confusió no defineix qui ets. La clau per créixer està a reconèixer i acceptar els nostres errors.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.