Entro a l’institut. Continuen els comentaris en veu baixa, i lluny veig com un grup d’innombrables tornen a guixar el meu armariet; “Les ties van amb tios, no amb ties.” Odio aquesta societat. Em sento sola en aquest món. Estic sola. Sona el timbre, tothom entra a classe. Tot transcorre amb “normalitat”. Silenci. Entra una noia que no havia vist mai, seu al meu costat i em somriu. Passen els dies i es fa amiga meva. M’enamoro pensant que és diferent. Em declaro. Error. Les burles augmenten, la meva amiga es torna enemiga. Tot es fa més insuportable. Obro l’aigua. Conto fins a tres. Començo a perdre la noció del temps.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.