No sabia què fer, l’estimava però estava farta d’arrossegar-me per ell. Últimament se n’anava i em deixava un buit interior impressionant. I el deixava tornar com si no hagués passat res. Tenia moltíssimes ganes que deixés el seu orgull de costat i em digués que no em volia perdre, que em demostrés totes aquelles coses que jo sabia que pensava, però que mai no em deia… Odiava que les persones amaguessin els seus sentiments, però també sabia que d’ell estimava tot el que odiava en els altres.
Unes hores més tard, després que ja hagués perdut l’esperança, em va trucar. Vaig haver de penjar, les llàgrimes no em deixaven parlar…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.