Era de nit i em vaig posar a mirar les estrelles. Estava mirant el cel i de cop vaig veure una llum. Una llum resplendent. A mesura que s’apropava brillava més. No sabia què podia ser. La seva brillantor m’encantava i m’impedia pensar en una altra cosa. Era una mica fora del normal. Què podria ser? Un avió? Un cotxe volador? Un meteorit? Una estrella fugaç? Un planeta que queia del cel? No ho sabia. Cada vegada es veia més gran, i més gran, i més gran. Fins que va aterrar davant meu. Era un animalet verd molt petitó. Era un marcià.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.