Dissabte, 21 de novembre del 2026 Relat núm. 1.844 de 6.622
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.844

Aquests moments preciosos

Juliette Blanchet 3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX 30 de desembre del 2015 Lectura: 1 min · 568 caràcters

Era de nit. Estàvem sols. Començava a caure la neu. Jo, a fora, amb la meva germana. M’agradaven aquests moments. Sense poder pensar, sense poder parlar, sense problemes. El color de la lluna semblava d’or. Aquella nit, hi havia un nombre infinit d’estrelles en el cel.
La meva germana, ella, se sentia trista. Sabia que aquests moments s’acabarien. Els seus ulls eren verds, i al mig de les seves pupil·les, una mica de blau. Hi havia una llàgrima sobre la seva galta, d’un vermell discret a causa de l’aire.
Al mig d’aquella guerra, aquell moment era una necessitat.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats