Vaig començar a sentir quelcom que m’envaïa, petjades de petits membres sobre el meu cos. Formigues de tonalitats fosques pujaven en grans masses arribant a velocitats incontrolables per les branques de l’arbre de fulla caduca, indicant l’arribada de la tardor. Estaven perdudes, cadascuna anava per camins diferents, elles mateixes l’escollien. No podia més, me n’havia de desfer, les notava molt a prop. De sobte, vaig obrir els ulls, la foscor m’inundava, vaig decidir apartar aquelles formigues amb les meves pròpies mans, quan em vaig adonar que estava esclavitzat, encadenat en un arbre. Les tribus enemigues m’havien enxampat.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.