Natalia Garrancho Molina_3r Col·legi Sagrada Família
Noto el fred del terra com toca el meu cos nu. Noto com cada gota cau sobre la meva esquena descoberta. Noto que les mirades penetrants queden fixades en mi. El meu cos no respon, estic massa dèbil, massa abatut per aixecar-me. No sé com he arribat a aquest lloc, només recordo com una llum enlluernava la vista i del res he acabat aquí, envoltat d’humans. Vull aixecar-me però no puc. Vull sortir d’aquell lloc però no puc. Vaig percebre com una mà palpava la meva esquena i amb una veu dolça deia: “Estàs bé?” Aquella veu m’havia donat suficients forces per aixecar-me i sortir d’allà com abans millor. En un aparador es reflectia la meva espatlla plena de sang amb una cicatriu en forma de V invertida, ja me’n recordo, m’havien expulsat del cel, era un àngel caigut.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.