vane

DYLAN BEAUGRAND KITOVITZ_3ème E Lycée Comte de Foix

Us voldria explicar el que he viscut a causa de l’assetjament.
El primer de tot és que no heu d’escoltar els nens que us assetgen, heu d’escoltar els pares i entendre allò que us volen dir i si no ho enteneu, heu d’anar a veure un especialista perquè us pugui ajudar.
Si us puc donar un altre consell és fer atenció als grups: sempre són 3 o 4 persones, per fer impressió de massa. Si és el cas, heu de fer veure que aquest efecte de massa no us afecta ni us impressiona. És com si haguéssiu d’afrontar-vos a una persona sola i heu de mantenir el cap ben alt perquè sigueu vosaltres els que els feu una impressió de força.

Carla Mitjana_3r Col·legi Sagrada Família

Un dia de pluja el senyor de la vida recorria tots els petits carrerons d’un poble. Caminà fins que veié entre la foscor tènue una noia amb una cabellera llarga i negra que es gronxava lentament en un balancí mentre queien petites gotes d’aigua cristal·lines. L’home decidí apropar-se per preguntar-li què li passava. Cada cop que s’apropava sentia uns plors que procedien del seu interior. Passat uns segons el baró li preguntà: –Com et dius senyoreta? Ella amb un fil de veu li respongué: –Soc la senyora de la mort. –I jo l’anomenat senyor de la vida, llavors per què plores? –li preguntà. –Perquè a mi tots m’odien i a tu t’estimen –lentament li regalimava una llàgrima pel seu rostre. Però ell respongué: –No pateixis, jo soc una bella mentida i tu una trista realitat.

Marta Joy Ganitnit_3r Col·legi Sagrada Família

El meu món, tancat, diferent. On tots els colors eren fàcils de distingir, l’obscuritat em donava camins a seguir. El meu món, format per moltes persones secretes, que encara que no estiguessin presents en els moments durs, en els moments on em trobava fràgil sempre conservava les seves paraules en ment, paraules importants. Arribava el moment en què ja no necessitava estar entre uns braços per deixar caure llàgrimes, no feia falta res més que sentir-te acompanyat amb tu mateix.
Per mi, ho feia per mi, perquè no necessitava creure en més coses i arribats a aquest punt, mai vaig deixar de controlar els meus nervis, la meva actitud, els meus errors, tot estava on havia d’estar… però excepte una cosa… Jo. Jo estava entre la imaginació i la realitat, el meu món.

Bianca Ventura _3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Estaven els dos asseguts al llit, es podria dir que feia més de 5 minuts que estaven allà. Entre els dos hi havia molt de silenci, era un silenci incòmode. Es podia escoltar la seva respiració agitada com si estigués nerviós. De fons, el tic tac del rellotge que tenia penjat a la paret de la seva habitació. També es podia escoltar el seu cor bategant forçadament. Fins que per fi nerviós i tímid alhora s’acosta a l’orella de la bella noia i baixet li diu sense pensar-s’ho dues vegades un profund: “m’agrades”.
I cada vegada la seva respiració es feia més agitada fins que per fi s’acosta a la galta de la noia i li fa un dolç petó.

Nico López David_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp

Era una nit meravellosa. La Lluna i les estrelles brillaven amb una força especial. Mentrestant, en Toni, un adolescent valent i decidit, va observar la Lluna i va sentir que era d’allà i no de la Terra. Es va assabentar per les notícies, que aquella tarda un coet supersònic s’enlairava cap a la Lluna. Ràpidament, en Toni va agafar la seva bici i es va dirigir cap a la plataforma de llançament. Quan hi va arribar es va escapolir i va poder entrar al coet sense que cap vigilant el veiés. En Toni, nerviós, es va asseure al costat d’una petita finestra, des de la qual veia el seu somni cada vegada més a prop. Volar fins a la lluna.

Judith Civera_3r D Lycée Comte de Foix

Per qui no tingui la sort de saber què és, jo us ho explico. És un treball de nou hores diàries amb vacances i tot! Sí, però el salari? Ni un cèntim, i això què ens hem d’endur treball a casa. Nosaltres, els joves sí que treballem. A veure, els adults el cap de setmana es dediquen a descansar, i nosaltres què? Nosaltres, cada cap de setmana tenim treball extra. Com si no tinguéssim res millor a fer. L’altre dia vam haver de fer un relat. Un què? Aquesta paraula existeix? La vaig haver de buscar al diccionari! Que si deu exercicis de mates, examen d’anglès, verbs, mapes, clar que sí.. ens sobra temps! Però aquest temps és per a dormir.

Alexia Rodriguez_3r D LYCÉE COMTE DE FOIX

Feia un temps que la meva gossa no estava bé perquè tenia un problema greu. Un dia, el mòbil va sonar, era la meva mare. Em va donar la pitjor notícia que podia rebre “han d’adormir-la perquè no pateixi més”. Vaig anar corrent on la meva mare em va dir que estaven. Vaig passejar-la per últim cop i vam anar al veterinari. Ella ens mirava com si ignorés la nostra profunda tristesa, però jo sabia que no la tornaria a veure i aprofitava els minuts amb ella. La veterinària ens va portar a una sala, va estira-la vaig tocar-la per últim cop i el nostre pare ens va fer fora a mi i a la meva germana. Quan va sortir, va dir-nos “ja està”.

Nerea Camacho_3r B EA 2a ENSENYANÇA santa coloma

Com cada divendres, em disposo a pujar al cotxe amb els pares i anar a visitar els avis. Creuem la gran ciutat per arribar a la típica casa de camp que tant adorem. Ja és normal entrar i que l’avi em digui Amanda, quan sap perfectament que el meu nom és Maria. O que em pregunti si vull pastís de formatge quan sap que el detesto.
L’avi és molt graciós, això m’han dit els pares. Sempre està fent bromes amb mi. Mai he entès per què ho fa…
Avui em demana que li porti les ulleres de la seva habitació. Quan entro a aquesta, les trobo dins l’armariet. Però cau un paper a terra. És de l’avi. Diagnòstic mèdic: Alzheimer.

Ainhoa López_3r B EA 2a ENSENYANÇA santa coloma

Perdre. A qui li agrada? Sovint creiem que és el pitjor però, no aprenem res quan perdem? El temps passa molt ràpid i, potser quan ens adonem, ja és tard. Doncs, per què no aprenem a perdre? No és tan negatiu. A la vida tot té una part positiva, està allà, amagada i, quan menys t’ho esperis, la trobaràs. A més, perdent també pots aprendre a valorar, a estimar, a dedicar temps al més important… No és fàcil, però veuràs com perdent també es guanya. Gaudeix de les petites coses; un dinar amb la família o un simple “bon dia” d’algú que estimes. Però, sobretot, no et deixis d’estimar a tu mateix quan perdis, aprèn dels errors.

Inés Vaíllo_3r A CoL·legi Sant Ermengol
Portava mesos amagada fent silenci absolut. Sentia que l’únic lloc segur per a les seves paraules era el seu cap. En altres temps havia estat una noia bonica, però les tragèdies del present havien eclipsat la felicitat ja passada. A la seva cara es podia llegir autèntic terror i la seva pell era plena de ferides i coberta per una capa de brutícia obscura. Des que havia esclatat la Segona Guerra Mundial ho havia perdut tot, però havia escapat. Es va obrir la porta i temia que fossin nazis, però va veure un rostre que li va retornar l’esperança i l’alegria, era qui en un passat que semblava molt llunyà havia estat el seu estimat.

Daniel Alonso Izquierdo_3r A CoL·legi Sant Ermengol
Plovia molt i jo tenia ganes de sortir al carrer perquè feia una setmana que no sortia de casa a causa de la meva malaltia, així que vaig decidir vestir-me i posar-me un impermeable. En sortir de casa vaig veure un cotxe que m’agradava molt, el vaig seguir. Jo ja coneixia aquella meravella, era del meu veí. Em moria per conduir aquell Ferrari del 1800! Tenia un motor, una potència, unes prestacions, un color! Però havia de ser conscient, encara no tenia l’edat de conduir, així que em conformaria de tornar a casa i jugar amb la reproducció en miniatura.

Dylan Da Costa_1ère MELEC LYCÉE COMTE DE FOIX
Eren les nou del matí i m’estava preparant per al primer partit de la temporada. Em feia una mica de mal el genoll, però no em vaig preocupar i vaig anar a jugar. Quan estava escalfant em va començar a fer bastant de mal i l’entrenador va decidir que no jugués i que em quedés a la banqueta fent estiraments. Quan ja no sentia dolor em vaig posar un embenat i vaig entrar al camp. Vaig aguantar tot el partit però al vestuari em vaig adonar que tenia el genoll molt unflat i vaig haver d’anar a urgències. Després de veure’l el metge em va dir que havia de fer repòs i rehabilitació. Un sentiment de ràbia em va envair.

Marco Pereira_1ère MELEC LYCÉE COMTE DE FOIX
Molta gent té somnis diferents però sempre hi ha algú que comparteix els mateixos somnis. El meu somni i el dels meus dos millors amics és viure junts en una casa, al nostre gust i amb les nostres normes. Hauria de ser una casa gran amb jardí i espai per posar-hi la nostra gran afició, els cotxes, i divertir-nos. Potser sigui complicat realitzar aquest somni perquè sempre hi ha imprevistos a la vida, però nosaltres farem tot el que sigui possible per aconseguir el nostre somni i preservar la nostra amistat per molts anys. Perquè viure amb els teus millors amics deu ser molt especial perquè ja hi ha la confiança d’una gran amistat.

Paula Pissarro Gonçalves_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino
Mai heu sentit la frase del llop? Aquesta que diu: potser el llop està enamorat de la lluna i cada mes udola i plora cada cop que la mira perquè l’enyora i sap que no la podrà tenir mai més. Us explicaré la història darrere d’aquesta frase. Fa molts i molts anys quan el creador suprem encara estava creant el món, va decidir crear una família de llops, eren 3 comptant el fill de la parelleta. Tot anava bé fins que aquest llobató es va ofegar al riu, els seus pares, molt tristos, van demanar-li al creador suprem que els ajudés, així ho va fer. Es va emportar la mare al cel. Va ser així com va sorgir la lluna i la frase del principi.

Ana Sofia De Sousa Pires_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Recordava les meves amigues, els bons moments que vam passar, les bones pel·lícules que vam veure, les bones festes que vam tenir. Però tot això es va acabar. Totes les meves amigues estan mortes. Jo aquell dia que es van morir anava amb elles, va ser terrorífic. El que no sabeu és que cada vegada que passo per on van morir puc veure les seves ànimes que em diuen: “salva’ns!” Sempre que sento això em quedo pensant què passarà perquè em diguin que les salvi? Estaran tan malament? Vaig decidir anar al lloc de la mort aquella nit per veure què volien. Vaig vestir-me i vaig agafar un taxi. Però el taxi va marxar ràpid. Però quan vaig sortir.

Carlos Pinto Alves_3r C col·legi María Moliner
En una casa vivia un pallasso que es diu It. La casa estava abandonada i It no volia que ningú hi entrés. Giorgio es volia traslladar a una casa, troba la casa on viu It i li agrada. Es trasllada i It vol matar Giorgio. A la nit, el pallasso va a l’habitació de l’home i li diu que si no se’n va el matarà. Giorgio li diu que no pensa anar-se’n de casa. It li diu que si l’endemà quan hi vagi, no ha marxat, el matarà. Giorgio quan es desperta veu que It s’acosta a l’habitació i Giorgio crida demanant que li doni temps per fer les maletes. It li deixa un temps per anar-se’n. Giorgio abans de marxar li diu que el buscarà per matar-lo…

Àlex Castro Carvalho_3r C Col·legi María Moliner
Tres amics estaven esquiant en una pista i quan van arribar a baix van pujar al telecadira. Quan van arribar a dalt, van tornar a baixar i es van trobar amb un cec que portava un gos pigall. El cec va perseguir-los perquè volia matar-los. Quan els va agafar, en va matar dos perquè l’altre es va poder escapar. Després el cec va caure per un barranc, va arribar la policia i el va portar cap a casa.
Ara fa vuit mesos que aquest noi viu en una mansió a Barcelona i és associat de l’ONG Metges Sense Fronteres, ajuda, a Àfrica, els nens que tenen gana i estan malalts. El dia 28 de novembre de 2017 es va morir a Àfrica d’un càncer general.

Helena Mora_3ème G Lycée Comte de Foix
Només xifres sense sentit? He de tornar a començar, necessito tornar a despertar. I si no perdre’m en el meu destí. Per què no poder tornar al passat, o saltar-se el present per arribar al futur? Per què m’he de quedar aquí esperant que alguna cosa succeeixi, sense poder moure’m del meu lloc ni tan sols uns quants mil·límetres? Estic bloquejada, molt perduda i només em queden 2 minuts i 7 segons… Però no ho puc fer, ja no arribo a més, el meu cervell es va rendint a poc a poc. Miro al meu voltant, únicament veig gent perduda en la immensitat de les dificultats. M’aixeco de la meva cadira, llenço l’examen al terra i començo a córrer…

Natàlia Canet_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX
Molts de nosaltres ens enamorem, sense saber-ne el perquè. Però quan t’enamores d’una persona que saps al 100% que no estaràs mai al seu costat, que mai sabràs el que és que t’acaroni quan estiguis malament, i tampoc que algun dia faràs riure, fa mal, i molt. Pel simple fet que la seva orientació sexual és diferent a la teva, no podràs ser plenament feliç. És encara pitjor quan no ets capaç ni de parlar-li. Vols, però no pots. Promets dirigir-li la paraula cada vegada que saps que el veuràs i finalment et quedes mirant-lo, sense poder fer res. Et promets que algun dia li diràs, i et mors per dins perquè saps que mai en seràs capaç.

Noemí Gonzalez _3r D EA 2a Ensenyança Encamp

Em vaig aixecar. Disposada a conèixer-lo. Disposada a donar-ho tot per ell. Sí, era ell, el meu primer amor. Jo era una nena que mai s’havia enamorat però, quan el vaig veure, sabia que ell seria el meu primer amor. Era guapo, tenia els ulls verds, tenia el cabell castany… Era genial. Vaig començar a parlar amb ell. Però hi havia un problema. Ell tenia moltes noies darrere i mai es fixaria en mi. Però ell passava de totes. No entenc per què. Perquè totes les noies que tenia darrere eren les més populars i guapes. Però el que mai m’imaginaria és que qui li agradés fos… Jo. Ara entenc que tot no és un simple físic.