vane

Clàudia Guerra_3r  Col·legi Sagrada família

Arriba el Nadal, la millor època de l’any, tothom està feliç, els nens salten d’alegria i fan les cartes al Pare Noel i als Reis, i els adults estalvien per als regals dels seus fills. També, la gent decora els seus arbres de Nadal amb boles i garlandes de colors. Aquest dia fan un dels millors sopars de tot l’any, amb tota mena de menjar, carn, embotits, verdura, formatges… Arriba l’hora d’anar-se’n a dormir, tots els nens estan molt nerviosos perquè aquesta nit arriba el Pare Noel. Aquests li deixen llet i galetes per a ell i per als seus rens. Se’n van a dormir. L’endemà els nens s’aixequen per obrir els regals, estan feliços.

Ariadna Mesina_3ème I  Lycée Comte de Foix

Sempre creiem que tot sortirà malament, desconfiem de nosaltres mateixos, de les nostres possibilitats, busquem sempre el conformisme, i per què? Per por d’equivocar-nos. Tenim por d’avançar, d’arriscar-nos, quan en realitat aquesta por l’hauríem de tenir envers el conformisme. Seguim el corrent de la societat, i per què? Per por a ser criticats. Convertim el cor en una màquina que l’únic que fa és bombar sang i no sentiments i per què? Per por que ens facin mal. Per què no ens valorem tal com som i ens mostrem orgullosos? Valorem les virtuts però sobretot els defectes, perquè aquests són els que ens fan diferents de la resta.

Àngels Marasigan_3ème I  Lycée Comte de Foix

Sempre ha de passar alguna cosa el dia del meu aniversari; com fer-me mal, no poder encendre les espelmes o no poder estar tots junts… n’estava farta, no podia tolerar-ho i l’any passat vaig desitjar que l’any següent no passés res. Va arribar el dia i estava nerviosa perquè no volia que res sortís malament. Vaig passar tot el dia observant el que feien els altres. La festa va començar i tremolava perquè tot sortís bé i poder menjar el pastís sense cap imprevist. La meva mare em va preguntar si estava bé, estava amoïnada, però al mateix temps estava eufòrica. Em van cantar, vaig bufar, estava feliç. I de sobte el pastís va caure.

Igor Veliz Solana_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Va sonar el despertador del meu company. Vaig pensar què feia a les vuit del matí. Va marxar i jo, ja que estava despert, vaig anar a menjar. Després, amb la panxa plena, vaig tornar a dormir. Hi ha gent que pensa que dormir és avorrit, però a mi m’agrada, i si m’agrada ho faig. Em vaig tornar a despertar i vaig anar a menjar però no en quedava. Com que estava despert vaig anar a cagar. Quan vaig acabar vaig anar a córrer i corrent vaig veure una mosca negra i vaig intentar caçar-la. Més tard va arribar el meu company, portava menjar. Em va donar el menjar i em va començar a acariciar. En aquell moment em vaig adonar que soc un gat.

Ricard Call Ruiz_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

N’hi ha de tot tipus: de carn, de pernil, de pollastre i fins i tot de verdura. Personalment trobo que les més bones són les de pernil, en canvi als vegetarians els agradaran les de verdura o de coses healthys, d’aquelles tan rares que s’han posat de moda. Hi havia una àvia que la seva especialitat era cuinar croquetes, tota la seva vida havia cuinat aquella delícia. El congelador estava ple d’aquelles croquetes de totes les mides i formes, des de rodones fins a triangulars, de tots els sabors. Hi havia croquetes per alimentar un exèrcit de dinosaures. Fins i tot el seu marit tenia cara de croqueta. Finalment es va morir la dona.

Clàudia Comella Neira_4t C Col·legi Anna Maria Janer

Les bombes nuclears ho han destruït tot, els estats més rics i poderosos han entrat en guerra. Només ha sobreviscut un 26% de la població mundial i ja es comencen a notar els efectes de la radiació. El menjar i l’aigua comencen a escassejar. Surto al carrer espantada pels terribles esdeveniments succeïts aquest últim més. Ja no sé en qui es pot confiar. Quan em dirigeixo a la capital, un noi a qui mai no havia vist, més o menys de la meva edat, em mira sorprès i em diu: “Encara no t’has adonat, això no és real, és un somni, desperta!”. Què volia aquell noi? Què significa el que m’ha dit? Desperta, desperta. Per què no puc fer-ho?

Anna Gonçalves Firmino_4t C Col·legi Anna Maria Janer
Cada nit és un dia més, sense la teva ombra, sense la teva veu, sense els teus braços… La nostàlgia m’envaeix i he d’acceptar-la. Et trobo a faltar tant si ets a prop com a l’altra punta del planeta. Vull dir-te que penso molt en tu, que em guardo moltes coses dintre i que sempre m’acompanyen, que vull lluitar al teu costat fins a la mort, fins que el meu coratge i el meu cor no puguin més, però que sigui al teu costat. Lluitar, seguir lluitant, malgrat no tenir forces, lluitar. No vull medalles, només vull aconseguir un objectiu, la teva llibertat, que estiguis amb mi, per donar-me l’ànim necessari, perquè em fas falta. T’estimo.

Clàudia Comella Neira_4t C Col·legi Anna Maria Janer

Les bombes nuclears ho han destruït tot, els estats més rics i poderosos han entrat en guerra. Només ha sobreviscut un 26% de la població mundial i ja es comencen a notar els efectes de la radiació. El menjar i l’aigua comencen a escassejar. Surto al carrer espantada pels terribles esdeveniments succeïts aquest últim més. Ja no sé en qui es pot confiar. Quan em dirigeixo a la capital, un noi a qui mai no havia vist, més o menys de la meva edat, em mira sorprès i em diu: “Encara no t’has adonat, això no és real, és un somni, desperta!”. Què volia aquell noi? Què significa el que m’ha dit? Desperta, desperta. Per què no puc fer-ho?

Anna Gonçalves Firmino_4t C Col·legi Anna Maria Janer

Cada nit és un dia més, sense la teva ombra, sense la teva veu, sense els teus braços… La nostàlgia m’envaeix i he d’acceptar-la. Et trobo a faltar tant si ets a prop com a l’altra punta del planeta. Vull dir-te que penso molt en tu, que em guardo moltes coses dintre i que sempre m’acompanyen, que vull lluitar al teu costat fins a la mort, fins que el meu coratge i el meu cor no puguin més, però que sigui al teu costat. Lluitar, seguir lluitant, malgrat no tenir forces, lluitar. No vull medalles, només vull aconseguir un objectiu, la teva llibertat, que estiguis amb mi, per donar-me l’ànim necessari, perquè em fas falta. T’estimo.

Cristina Martins Patricio_3r A COL·LEGI MARíA MOLINER

A aquell nen li agradaven molt les matemàtiques, la física i la química. Deia que de gran volia ser físic experimental i descobriria què era l’energia obscura, fins i tot guanyaria un premi Nobel, deia. Era fan dels personatges de Marvel, se’ls sabia tots i en l’ordre d’aparició. El seu preferit era Hulk perquè era fort i molt llest. L’incomodava molt que les persones del seu voltant es barallessin o parlessin molt fort. No suportava les persones ignorants, deia que acabarien treballant per a ell quan fos gran, netejant-li el lavabo. També odiava que no es complissin els horaris. Era un nen i era molt maniàtic, i ara és… ja no és.

Enzo Cremieux_3r A COL·LEGI MARíA MOLINER

Unu, originari de la tribu nòmada dels Noly, que antany recorria l’Himàlaia, va aprendre de la seva mare Laka que darrere de totes les coses sempre hi ha una història. Junts recopilaven relats que després Laka convertia en cançons. Per Unu no hi havia res millor que viatjar de poble en poble escoltant les cançons de la seva mare sobre vells herois. Quan començava el fred, cada hivern, amb música i dansa, els Noly es reunien en una celebració, sobre la neu. Tots ballaven al ritme de les cançons.

Nicole Menezes_3r B lycée comte de foix

Un porquet valent que volava per l’espai volia anar a un planeta d’atraccions fet de gelat. Però allí només es podia entrar amb invitació.  El porquet estava molt trist i se’n va tornar al seu planeta, va seure a la vora d’un llac de color rosa i es va posar a plorar. Aleshores un ocell màgic va aparèixer amb una carta de la seva amiga, la girafa Pamela, que vivia en el planeta de les atraccions. El porquet la va obrir i va quedar sorprès quan va  veure que la carta contenia una invitació per anar al parc d’atraccions. Llavors va anar cap allà, es va trobar amb la seva amiga i van passar un dia increïble menjant gelat i pujant a les atraccions.

Daniela Fernandes_3r B LYCÉE COMTE DE FOIX

“ Pares, us escric aquesta carta per dir-vos que marxo, que marxo a un lloc on no em trobareu mai. A un lloc on no em senti com un ésser estrany on ningú estima. No tinc amics, ningú vol estar amb mi, a classe i al carrer estic sola. No em sento bé i crec que aquí no és el meu lloc. Estic farta que la gent em miri només perquè em falta una cama. Trobo que estic de més i per això vull marxar. Pares, us trobaré molt a faltar. No vull que estigueu tristos per mi ni que us preocupeu, estaré bé. Us estimo.” Aquesta carta la vaig trobar a l’habitació de la meva filla. Just al costat on ella era penjada amb una corda. Havia marxat.

Almudena Collado_3r B EA 2a Ensenyança de Santa Coloma
Hi havia una vegada un nen que es deia Liam, el seu somni era ser ballarí però tenia molta por del que els seus amics pensessin sobre ell. Que si era una noieta i moltes coses més, també tenia una mica de por sobre el que pensessin els seus pares, ja que sempre l’apuntaven a qualsevol esport. Un dia, el Liam els va dir que volia fer ballet i ells estaven d’acord, excepte el seu pare que estava una mica trist. El Liam va anar a les classes de ballet per provar i es va adonar que era molt difícil, que no era fàcil però esforçant-se molt als dos mesos va anar amb una competició com a titular.

Ainhoa Ramírez_3r B EA 2a Ensenyança de Santa Coloma

El part prematur és aquell que es produeix abans de les 37 setmanes de gestació.
El meu naixement no va ser com qualsevol, no va ser fàcil. Va ser un naixement molt dur per les dos. Vaig néixer a les 30 setmanes de gestació, amb 1.190 kg i vaig mesurar 40 cm. Quan vaig néixer em van portar directament cap a l’hospital de Sant Joan de Déu a Barcelona. Allà vaig estar 1 mes i mig a la incubadora, ja que vaig tindre diferents problemes, un d’ells era que no podia respirar molt bé! Sóc bessona de la meva germana Nerea. Gràcies a que vam estar juntes a la panxa, avui en dia estem molt unides. I no podem estar separades.

Carlos Aranda Blanquer_3r B  Col·legi Anna Maria Janer

La nit de la revetlla de Sant Joan arriba. Un cop han brindat amb els millors vins i xampanys amb la seva família, en Marc i en Joan donen per acabada la celebració. Realment han begut molt i surten molt contents després d’haver vist els focs d’artifici. Agafen el cotxe per continuar la festa amb els seus amics i enfilen envers la discoteca. No s’adonen de la seva velocitat. La música va pujant de volum a mesura que s’acosten al destí. Estan feliços, inconscients. Minuts després es veu passar per la carretera, en la mateixa direcció que ells, un vehicle també a gran velocitat. Se senten unes sirenes i tothom s’aparta al seu pas.

Elena Martín Garí_3r B Col·legi anna Maria Janer

Ja no ho suportava més. Haver d’amagar-me entre parets, en cossos aliens, en llocs que no tothom coneixia, em cansava profundament. Tan sols pensar que podria haver gaudit més del meu passat, abans d’arribar a ésser… el que soc. Em sentia nu d’il·lusió, d’alè… No vivia. Amagar-se no és viure. Desitjar coses impossibles, perseverar amb un tarannà no correspost amb la realitat, no era vida. I ara, ara vull fugir, vull escapar, vull sentir-me lliure… Oh, llibertat, per què em vas deixar tan aviat? No t’apreciava, no sabia què tenia de debò fins que ho vaig perdre. Tant de bo pogués tornar enrere i deixar de ser… un espectre.

Max Bringué_3r B EA Segona ensenyança d’Encamp

Em vaig despertar un dissabte al matí i vaig anar a collir rovellons. Vaig relliscar i llavors va aparèixer un bolet que semblava un rovelló. El vaig provar i vaig veure que ho veia tot bor­rós i que pausadament m’anaven desapareixent les parts del cos. Des dels peus fins al cap. Just quan em quedava l’orella per desaparèixer em vaig despertar. Estava al mig del bosc amb sang al cap. Havia relliscat i amb una roca m’havia fet mal. El bolet ja no hi era, vaig cór­rer cap a baix però no trobava ni la carretera ni el cotxe. Llavors em vaig desmaiar però vaig aparèixer al llit de casa suant.

Laia Boscà_3r B EA Segona ensenyança d’encamp

És un dimarts a la nit i som a casa d’un amic. Quan anem a dormir començo a pensar en muntanyes i en les ganes que tinc de pujar pics, llacs i passejar pel bosc. L’ endemà, quan ens llevem, li explico al meu amic el somni que he tingut. La muntanya del Funicamp es va començar a cremar perquè un noi hi va anar i va deixar el cigarret encès. Això va provocar que una cara de la muntanya s’incendiés.
L’endemà vaig tornar a somiar el mateix i durant dos o tres nits seguides, també.
Un dissabte em vaig llevar i vaig veure que la muntanya finalment s’havia incendiat. Havien estat els meus somnis premonitoris?

Rogerio Borges_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un noi no gaire respectat per la gent del poble, perquè els seus pares havien fugit per por de la primera conquista dels nòrdics. El noi solament volia que algú l’escoltés. Quan va fer quinze anys es va inscriure als exàmens per ser cavaller del seu poble. Després de treballar molt va aconseguir aprovar l’examen per ser cavaller. Van passar vuit anys. Quan uns desconeguts van atacar el poble. Aquella guerra va durar dos anys fins que el noi que ningú respectava va aconseguir defensar el seu poble. El rei del poble va recompensar el noi per la seva valentia en el combat. Ara el noi era la persona més respectada del seu poble.