vane

Yuri Gutiérrez_3r A Col·legi MarÍa Moliner
Em vaig despertar i els pares estaven dormint, jo vaig preparar-m’ho tot. Vaig arribar molt just a l’escola. La mestra va passar llista i no va dir el meu nom, em va estranyar però essent el nen que soc, és a dir, antisocial, tímid… no vaig gosar dir res. Vaig estar atent i vaig fer els treballs que em demanaven els mestres, fins a l’hora del pati. Llavors, vaig baixar i vaig menjar-me l’entrepà que m’havia preparat. El dia va seguir igual fins a l’hora d’anar a casa. Quan vaig arribar a casa, els pares no em feien cas. De cop, vaig fixar-me en un diari que hi havia per casa. Allà hi posava que vaig morir l’últim dia de vacances…

Diana Lima_3ème D (curs 2017-2018) LYCÉE COMTE DE FOIX
Vaig conèixer un noi i em va començar a agradar. Passàvem estones parlant fins que, un dia, se’m va declarar. Em va expressar els seus sentiments i jo a ell, els meus. Després d’uns quants mesos, em vaig adonar que estava jugant amb mi i em va afectar moltíssim. Jo, ja no me’l mirava, l’ignorava i quan ja l’estava oblidant, passades bastants setmanes, es va apropar i em va dir que havia actuat malament, que no havia d’haver deixat que em fes il·lusions i que, ara, de veritat, sentia quelcom per mi. Llavors, vaig sentir desconfiança. Però, em va dir moltes coses boniques, i fent un esforç vaig deixar fluir els meus sentiments, també.

Adrià Macías_3ème D (curs 2017-2018) LYCÉE COMTE DE FOIX
Avui s’està fent difícil el primer dia de 3ème. Els professors són bastant estrictes, els deures comencen a venir a poc a poc, desesperadament ja tenim un examen la setmana que ve. Quan em volia adonar, l’escola ja havia finalitzat i s’apropava l’hora d’entrenament de bàsquet, però abans hauria de fer els deures… Quan arriba l’hora, estic nerviós perquè són entrenadors i companys nous. Ja per debutar en els entrenaments ens van fer unes proves de tècnica. Després d’arribar a casa he de posar-me a fer feina per demà i dutxar-me. Bona nit!

Nicanor Jordània_3r D (curs 2016-2017) EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Un dia, vaig sortir de casa per anar a buscar bolets a la muntanya. Mentre caminava pel camí, al costat d’una roca gegant em vaig trobar una serp molt gran. Aquesta em va atacar, però vaig tenir la gran sort de reaccionar a temps i vaig sortir corrent com si no hi hagués demà. En arribar a casa, la taula ja estava parada. Quina sort! La mare havia preparat el meu plat preferit i de sobte… boom, li va caure a terra. Vaig despertar-me suant, tot havia estat un malson.

Mònica Peixoto_3r D (curs 2016-2017) EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Hi havia una vegada dos regnes enfrontats, el dels dracs, on vivia la Tempesta, i el dels cavalls. Una nit, els cavalls van sortir al bosc prohibit, i allà van sentir un soroll. Van amagar-se darrere d’una casa i de sobte van trobar-se amb la dragona Tempesta. Al final, els cavalls i la dragona es van fer amics. Quan al cap d’uns anys els cavalls van governar el seu regne i la Tempesta el seu, els amics van acabar amb l’enfrontament i van conviure amb pau i harmonia per sempre.

Pau Pijuan Figuera_3r B (Curs 2016-2017) Col·legi Anna M. Janer

Un matí calorós de juny, després d’un llarg cap de setmana d’estudi per preparar la setmana d’exàmens finals, tocava anar a l’escola amb una sensació de nervis i angoixa per afrontar les proves finals. Va començar la setmana, i cada examen que feia les meves sensacions canviaven; ara satisfet i amb bones sensacions, ara decebut i amb males prediccions. Quan va arribar el moment definitiu, estava tens i em sentia la persona més pessimista del món. Fou el moment en què el professor em va lliurar les notes. Jo només volia saber una cosa: suspès o aprovat. Vaig tenir sort. Vaig passar un bon estiu i tot l’esforç va ser recompensat.

Jesús Miquel Garcia_3r B (Curs 2016-2017) Col·legi Anna M. Janer

Un cop estàs a dins ja no hi ha sortida, comences a sentir l’emoció per dins. Ja queda menys per sortir, t’oblides de tu mateix i penses en l’equip, sense individualismes, perquè formes part del conjunt. Resten només uns minuts per sortir i donar-ho tot. Entres al camp i sents els insults, els crits i els aplaudiments. Ja ha començat el partit. De primer, ets al banc, però animes amb passió els teus companys i sents la mateixa tensió que els qui estan jugant. S’ha acabat la segona part. Empat. Torna a sentir-se el xiulet. Tampoc no hi jugues, però no et desanimes. Resten només deu minuts. Surts al camp. Marques. Triomf i celebració.

Joao Ribeiro_3ème F (curs 2016-2017) LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui fa quatre anys… Quatre anys després de veure’l per última vegada. Fa quatre anys que es va morir el meu avi, als meus braços. El sentiment d’impotència, el sentiment que no pots fer res per salvar-lo, la tristesa, la mort. Els records d’allò que vam fer junts, de tot el que em va ensenyar, tot se’n va anar en aquell moment. La tristesa en aquella sala d’hospital, la tristesa que estava als nostres cors. I principalment el dolor que tenia al meu cor, una sensació que sols coneixen els que ho han passat. Almenys saber que està en llibertat i que no haurà de patir més. Fa quatre anys que se’n va anar una persona important de la meva vida.

Edgar Ramalho_3ème F (curs 2016-2017) LYCÉE COMTE DE FOIX

Vaig començar fa tres anys a fer kick-boxing perquè no sabia defensar-me. Vaig estar en un club, el K.O., però fa un any vaig canviar de club per horaris i experiència. Vaig anar al K1, vaig conèixer el meu actual entrenador, l’Alfred Calero. Des que estic al K1 estic millorant. També he après moltíssim, vaig conèixer més gent i em van aconsellar millorar. Vaig començar fent kick-boxing al K1 i vaig fer l’examen per tenir el cinturó groc i després de l’examen ho vaig deixar per concentrar-me més en la boxa. Amb el kick-boxing no feia entrenaments de contacte, però amb la boxa en faig i és gràcies a això que he millorat molt més.

Albert Sans Riuz_3r B (curs 2016-2017) EA 2a Ensenyança Ordino

L’artista donava les últimes pinzellades al seu quadre. Feia mesos que hi treballava. Cada vegada era més a prop la data d’entrega. Cada vegada l’artista estava més nerviós i li tremolava més la mà en fer la pinzellada. Abans de l’entrega, l’artista es disposava a estampar la seva signatura sobre la tela, però, quan va apropar la mà, la ploma va caure i va escampar tinta per tot el dibuix, creant així enormes taques que embrutaven el valuós treball. No s’ho podia creure. Allò no es podia solucionar i en una hora l’havia d’entregar. Amb el cap mirant al terra, va entregar el treball i, encara no sap com, va guanyar el concurs.

Esteve Sala Soler_3r B (curs 2016-2017) EA 2a ensenyança Ordino

Si em morís ara mateix, qui acabaria d’escriure això? Cada segon moren 1,783 persones, 154.080 al dia, i jo estic aquí perdent temps per escriure un treball de català i no suspendre. Podria morir ara mateix de moltes maneres. Tot el que he fet fins ara no tindria cap utilitat… I tu? Què estàs fent? Tu també podries morir en aquest mateix instant, mentre llegeixes. Aixeca’t quan acabis de llegir això, vés a viure la vida, que és molt curta, i si pots, vine a buscar-me, que la classe de català és pesada i jo també tinc ganes de viure-la… Per cert, d’ençà que has començat a llegir han mort aproximadament 44 persones. Comença a viure.

Alain Bernat Bonell_3 S A (Curs 2016-2017) Col·legi Sant Ermengol

Els regals són una de les coses a les quals mai ningú renuncia. Sempre quan s’acosta un aniversari o una data important com és Nadal o Reis tothom està ansiós, no perquè arribi l’esdeveniment, sinó perquè et donin el regal. El regal no és el més important, sinó que és poder passar aquell dia tan especial amb els amics i la família, perquè una cosa material com un regal només t’acompanyarà una part de la teva vida fins que se t’espatlli o se’t trenqui, però la família i els amics t’acompanyaran tota la vida. Per això la conclusió és que no s’ha de ser tan materialista i s’ha de donar més importància al que tens que al que no tens.

Xavier López Arruebo_3 S A (Curs 2016-2017) Col·legi Sant Ermengol

Espero que no s’acabi l’estiu, espero que els professors no siguin unes males persones, que a català em posin una pel·lícula; espero no suspendre cap examen o dictat, que els meus pares no em renyin per suspendre’ls; espero ser el millor en tot el que m’agrada, que no em posin deures per poder relaxar-me quan arribo a casa i espero que aquest microrelat els agradi als lectors. Però una vegada més tot torna a la normalitat, fent-te veure que no tot és com tu vols, però això no vol dir que no hagis de tenir expectatives, ja que poden ajudar-te a millorar.

Pere Adellach 3r H (curs 16-17) Lycée Comte de Foix
Per què? Per què els nens van a la guerra? Tu em sabries respondre? Jo crec que tampoc. És una cosa tan absurda, tan estúpida i tan cruel que fins i tot jo no podria respondre. Crec que enviar nens a la guerra és la prova última que tot­hom és un covard acabat. Per què anar-hi nosaltres i no ells? Tantes preguntes a les quals ningú no pot contestar. El món és així: cruel i incomprensible. Hem de canviar-ho, hem de revoltar-nos contra aquesta porqueria creada pels nostres antecedents. Escolteu! El futur és nostre. El món ens pertany i el poder també. Ens hem de revoltar, hem de dir el que volem i mai ens hem de deixar enganyar. Mai.

Nina Suárez_3r H (curs 16-17) Lycée Comte de Foix
Sabeu d’aquells dies que voldries escapar-te, oblidar les preocupacions diàries? Aquell 24 d’agost era un dia d’aquests. L’Emília feia anys. Feia mesos que esperava que arribés el dia. Les últimes nits no podia aclucar l’ull de tan nerviosa com estava. Els sorolls del car­rer d’aquella nit la van despertar sobtadament. Va mirar per la finestra, no hi havia ningú. Estaria somiant? De fet, estava envoltada de foscor i a poc a poc una petita porta va deixar passar la llum de l’exterior. Va sentir uns dolors. Va girar-se, el cap primer. Va sentir com unes mans se l’emportaven cap a l’exterior. Va deixar-se anar per una sensació de pau.

Blanca Roman_3r E (Curs 2016-2017) EA 2a Ensenyança Encamp
Tot va començar en una guarderia, quan dues nenes molt tímides es van conèixer. Al principi, la nena de cabells marrons que es deia Blanca, no parava de molestar la nena de cabells rossos que es deia Iris. L’Iris sempre se n’anava a plorar amb la mestra. Quan es van fer molt amigues es van haver de separar, ja que no van anar a la mateixa escola. Quan ja eren més grans es veien molt poc, tan poc que no semblava que fossin les millors amigues, però gràcies al seu cantant preferit van tornar a ser amigues. Quan ja tenien quinze anys, la mare i el pare de l’Iris ens va convidar a anar a un concert del nostre cantant preferit a Barcelona. Va ser molt divertit, ens ho vam passar genial i el millor de tot és que vam recuperar l’amistat.

Cassandra Castro_3r E (Curs 2016-2017) EA 2a Ensenyança Encamp
La noia mirava per la finestra amb els ulls plens de llàgrimes, no acceptava el que havia passat. Continuava esperant una trucada que digués el contrari… que el que havia passat no era real, que només era un somni, que les coses ja no eren com abans, que no l’havien traït. Però sabia que no rebria cap missatge, ni trucada, que el que havia passat era més real que el vidre que la separava dels metres de caiguda. Que no era un somni. Que les coses ja no eren com abans. Les llàgrimes queien. Continuava mirant avall, buscant el motiu pel qual l’havien traït, pel qual l’havien fet miques. Llavors, es va aixecar i va obrir la finestra, es va posar damunt del petit tram de ciment, va comptar fins a tres i en va saltar.

Àlex Palacios Canelles_4t A (curs 2016-2017) Col·legi Anna Maria Janer
Podríem dir que els llibres són més que simples trossos de papers on es relaten històries fantàstiques o reals. Per a alguns, són portals oberts a nous mons. Però no sempre tria el lector: els llibres poden ser d’acció, comèdia, terror, dramatisme, amor, ficció, fantasia o, fins i tot, misteri. De vegades, no són portals oberts per entrar-hi, sinó que són sortides. Sortides per a l’estrès i l’angoixa, com els llibres d’autoajuda. Amb els llibres, tot és possible. Passar pàgines d’un llibre, és passar pàgines de vides, no hi ha límits per a la imaginació.
Tu què en penses?

Carla Guillot Serra_4t A (curs 2016-2017) Col·legi Anna Maria Janer
Fort aplaudiment, flaixos disparant i crits de fantàstic! Per fi la col·lecció primavera-estiu ha vist la llum. Després de mesos i mesos d’intens treball, d’esbossos, d’elecció de teixits, colors, dissenys innovadors i creativitat en estat pur… Hauré estat a l’altura? M’adono que no. Després de tant treball, exigència i neguits, he demanat tanta perfecció al personal que he descuidat un factor molt important: les models escollides eren massa primes. No complien el cànon de bellesa del 2030! Corbes exuberants, pits generosos, llavis molsuts i carnosos. Dones plenes de salut i vitalitat. Lliçó apresa: error que no tornaré a cometre.

Andrea Martínez_3ème D (curs 2016-2017) Lycée Comte de Foix
Un dels animals més impressionants del regne animal és l’elefant. És el més gran que existeix al món en l’actualitat, conegut pel seu avantpassat, el mamut. És un animal majestuós amb unes característiques molt peculiars. Pertany a la família dels mamífers, té una pell molt grossa, una llarga trompa i un cor robust i gran. Una de les coses més impactants d’aquest animal és que té una memòria excepcional: pot recordar persones que l’han ferit o que va veure fa molts anys. Però malauradament, està en perill d’extinció per culpa dels caçadors que volen arrencar-li els magnífics ullals, només pels diners. No ho podem permetre.