He menjat aquells bunyols de carn que tant t’agraden. Jugo al dòmino, que tant en saps. Passejo amb l’àvia com quan tu eres jove i fort. Sempre parlo bé de tu a la Lorena, el Damián, el Norberto, en resum, a tota la família. I com oblidar les innombrables vegades que hem jugat al Ratchet & Clank, on vaig aprendre a jugar a tota mena de videojocs i una mica de programació. O per exemple tots els partits del Barça que has vist. O quan jo era petit i quan dèieu gol jo deia goligoli. O quan ja era més gran i vam veure la final del Mundial. I per què? Perquè ara, quan anem a dormir, ja no sento la teva ràdio. I així sé que tu ja no hi ets…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.