De tant en tant desitjaria tornar a aquells temps quan, un matí de primavera ens sorpreníem passejant pels jardinets de Gràcia. Jo parlava pels descosits. Tu assenties i rumiaves un lloc per dinar. En una colada de metro érem a la Vila Olímpica degustant un bacallà fresc i, per si m’havia quedat amb gana, m’obries les portes de la Boqueria.
Et demanava descansar però tu ja enfilaves els búnquers i vèiem com la ciutat enfosquia. Ja entrada la nit, gaudíem fent de “guiris” a la Sagrada Família, entrant als bars del carrer Marina i cantant al vell ”pub” irlandès.
Ben mirat potser només ens unia l’amor per Barcelona.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.