Blaus

Gemma Magallon_2n BATXILLERAT_ESCOLA ANDORRANA
Aquells ulls no eren normals. Flotaven tristos en la cara d’aquell home, amb la mirada perduda en el temps. Eren petits però intensos i, quan em van mirar, vaig pensar que els ulls no es corresponien amb la resta de l’home. Eren d’un blau sobrenatural, d’una profunditat infinita. Una mirada que no era una simple mirada, sinó que amagava alguna cosa. No m’atreien pel fet de ser blaus, sinó perquè se’m van clavar com dues estaques de gel al cor. Era una sensació de misteri, de perill. Vaig pensar que els ulls d’aquell ancià melancòlic de la cadira de rodes, aquells fragments d’oceà inexplorat, deurien haver vist un munt de coses.