Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 6.244 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.244

Bosc de plàstic

María García De Oliveira 3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO 9 de gener del 2026 Lectura: 1 min · 633 caràcters

Avui passejo pel bosc esperant la mateixa sensació. Una sensació de puresa, neteja i tranquil·litat natural. Em preparo amb il·lusió. Surto de casa i pujo al bus. Em fixo en els carrers d’on vinc: són bruts i tot està fet de plàstic. El món està plastificat. “Ara veuré un canvi, un lloc verd i ple de vida”, penso en baixar del bus. Al final arribo: hi ha trossos colorits i transparents escampats per tot arreu. Quan camino, m’enlluernen quan el sol els il·lumina. No sento res, no sento la vida que abans regnava en aquella zona. Ara està brut, se sent la mort del bosc. Retrocedeixo. El plàstic m’ha arrabassat les ganes de bosc.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats