Estava tot sol, no defugia la mirada. Sempre el veia trist, allà, al mig del carrer, amb els ulls plens de llàgrimes. No sé si anar al seu costat per fer-li companyia. Tinc dubtes… M’agradaria però, i si no vol ningú? Cada matí és al mateix lloc, tot sol, amb cara de pomes agres. Si és aquí cada dia, segurament no té on anar, fa molt temps que no menja i és orfe. Quan passejo a la nit, sempre el veig estirat a terra, amb una manteta per sobre perquè no passi fred. Aquesta nit, quan passi pel seu costat, li deixaré alguna cosa per menjar. I si demà al matí és allà ja he decidit que em quedo el gosset. Es veu molt trist!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.