Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 544 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 544

Caixa de records

Darlen Barros Batxillerat ECP FORMACIÓ PROFESSIONAL 25 de febrer del 2012 Lectura: 1 min · 635 caràcters

Recordo com sempre he intentat donar tot allò que he pogut a qui m’envoltava. Recordo que sempre veia com tot­hom era feliç. I jo?… Recordo milers de discussions amb els meus pares perquè arribava tard ja que em quedava amb els meus amics. També recordo que petita i innocent em sentia quan estava amb ell. Recordo passejades sota la pluja amb la compa­-nyia de la música. Recordo un mar de llàgrimes. Recordo solitud, por i foscor. Recordo decepció seguida d’indiferència. Recordo com maleïa la meva memòria, per no deixar-me caure en l’oblit de tot allò que havia viscut. Però el que més recordo és l’enyorança de no recordar-me’n.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats