No. Casa meva no és com les altres. No és com les que surten a les pel·lícules, en què hi ha nens plorant i un munt de gent que entra i surt. Tampoc és com les perfectes cases, totes netes, endreçades i amb pares perfectes i somrients. Sincerament, no sé ben bé què passa perquè hi soc poc. Estic a fora, a l’escola o amb els amics. Quan torno sempre hi trobo alguna sorpresa o novetat. I a la nit, el veí que no para de fer obres i la velleta de sota posant les telenovel·les amb volum màxim. Un infern, vaja! La meva germana que tampoc ajuda, cridant tot el dia i plorant, i els meus pares treballant o anant a sopar. No és la casa ideal.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.