Menors de 15 anys

Gaizka Marcianes Pazos_3r C Col·legi María Moliner

Un dia el José va començar a jugar i parlar sol, la mare molt preocupada per la situació va portar el José al psicòleg que coneixia. Aquest professional li va dir que el nen tenia un amic imaginari. Dies després el nen va arribar molt tard a casa. El José li va dir a la seva mare que havia passat el dia al bosc amb el seu amic i que havien fet moltes coses. La mare es va quedar de pedra quan va escoltar la descripció del seu “amic”: cabells negres, ulls marrons, molt alt, prim, simpàtic, juganer, i el seu nom era… Teo. La mare va recordar que el nen que havia descrit era el seu fill que havia mort feia dotze anys.

Sofia Pemartin Carrillo_3r  C Col·legi MarÍa Moliner

Avui era el dia, sabia que el veuria i que aquest amor prohibit era el problema de tot. Ell se’n va anar molt lluny i ella es va quedar amb la mare, però no li importava perquè només es veien un cop l’any, per Nadal. Com cada Nadal, portava el vestit que ell li havia regalat i que anava bé amb el color dels seus ulls. –M’agrada, preciós!– Aquest any era més complicat ja que legalment era delicte, però els era igual, la seva connexió feia que tota la resta es quedés enrere. Tots a la taula, han de ser molt discrets, només estableixen una petita conversa:
–És difícil tenir un amor prohibit amb la teva germana petita, veritat? –Sí.

Ignasi Armengol Ribas_3ème F Lycée Comte de Foix

Per què venim a l’escola? L’escola és un lloc públic o privat on hi va gent d’arreu del món. En aquest lloc, els professors t’ensenyen coses noves. L’escolaritat és obligatòria fins als 16 anys, després hi ha gent que segueix amb els seus estudis i gent que no. La gent que continua a l’escola, pot optar a fer una carrera universitària en canvi els que acaben als 16 anys han d’anar a treballar. Anar a l’escola, també serveix perquè el món tingui un millor futur. Estudiar t’enriqueix culturalment, pel dia de demà poder conversar amb gent. També hi vas per conèixer i conversar amb altra gent i no passar-te el dia tancat a casa teva.

Eulàlia Gallardo_3ème F Lycée Comte de Foix

Eixerit diari, són dos quarts de nou del matí, passo la porta de l’escola. Tinc la sensació que les mirades estan clavades en mi. Ara ve la pitjor part, travessar el pati per anar a la meva fila. Estic atent mirant què fa la gent, m’observen? Per què m’assenyalen? Es burlen de mi? Mil preguntes em persegueixen fins que hi arribo. Llavors veig que ja s’apropen, no tinc temps de fugir, ja són aquí. Quan m’acaben d’apallissar, em diuen que soc un desgraciat i que la meva presència sobra en aquest món. Tot allò va durar dos anys, jo vaig ser testimoni de tot allò i ho estic explicant jo perquè ell ja no hi és.

Ana Paula Rivas_3r C EA 2A Ensenyança Santa Coloma

Em desperto feliç, contenta, puc escoltar els ocells que passen volant per sobre meu, la brisa de l’aire fred i els raigs de sol cremant la meva cara. Entro a casa meva, però no veig a ningú a primer cop d’ull i busco els meus pares a la seva habitació, però no els trobo. Vaig a l’habitació del costat, la del meu germà petit, i tampoc hi són. Em pregunto on estaran? Fins que recordo que estan al costat del llit de l’hospital esperant que desperti del coma que m’ha atrapat fa dos anys.

Rafel Prados_3r C EA 2A Ensenyança Santa Coloma

Una vegada hi havia un col·legi que estava a Albacete i es deia Fontaubella. Hi havia un noi que es deia Inestia i volia ser conductor de MotoGP. Un dia al matí abans d’anar al col·legi amb la seva moto va escoltar una veu que li cridava. Va anar a veure qui era i només va veure una imatge d’un noi més gran amb la seva moto i recollint el primer premi de MotoGP. Però la seva mare no tenia diners i va decidir vendre la seva moto de segona mà per poder comprar-ne una de competició. Uns anys després a la portada del diari va aparèixer aquell guanyador de la MotoGP.

Xavi Baró Moles_4t C Col·legi Mare Janer

Estic arribant a casa de l’escola, després d’haver tingut un mal dia. Tot anava sobre rodes, fins que la professora de català m’ha esbroncat i m’ha enviat a casa uns quants dies. El motiu és clar, hem tirat una taula per la finestra de classe. Penso en una excusa ridícula perquè la mare no em castigui sense sortir. Arribo a la porta de casa i no sé si entrar o marxar acollonit. Entro i no hi ha ningú, i és bastant estrany. Truco a la mare i em contesta plorant. Arribo a l’hospital, fatigat, sense saber què passa. L’expulsió de la professora ja no és res comparat amb això. El cor em batega a mil. Arribo i… l’avi ja no hi és.

Nicolas Escuredo Pérez_4t C Col·legi Mare Janer

Em llevo. L’esmorzar està preparat. Fa olor d’aquelles torrades amb sucre que em fa l’àvia. Vaig al menjador i és allà. Tranquil·la. Asseguda. Esperant-me. La miro i em somriu, sap com m’agrada aquell àpat. Esmorzem i sortim a passejar pel poble. El matí és molt sec, normal, ja és ple agost. La miro i penso quina àvia més guapa que tinc. En un instant, però, tot s’esvaeix. Em llevo i recordo que ja fa tres anys d’allò i que ara estic sol, sense ella. El més important que tenia. Ara m’adono de com depenia d’ella, del sentit que li donava a la meva vida. I
ara què, que ja no hi és. Qui farà de psicòloga? Qui em traurà aquella rialla?

Iago Catena Alquezar_3r A EA Segona ensenyança d’Encamp

He conegut algú per Reddit i casualment té la mateixa edat i viu al país. No sé si confiar en ell i anar-hi. Després de reflexionar he decidit confiar i donar-li la meva direcció i quedar. Estava feliç de poder tindre algú a la meva vida. La meva família estava contenta… Un dia em va convidar a dormir a casa seva, vam veure una pel·li i vam anar a dormir. Jo em sentia segura amb ell. A altes hores de la nit una llum molt potent i brillant m’enfoca, obro els ulls i… em trovaba en una autòpsia, estava atordida i desorientada, no vaig poder mantenir-me conscient. Ara penso dins d’un taut 4 metres sota terra, com vaig poder confiar en ell…

Salman Dakoune Alonso_3r A EA Segona ensenyança d’Encamp

El dia s’ha despertat ennuvolat i no para de ploure. 8.25 h del matí, ring-ring. Comença la jornada. Pisos amunt i pisos avall. El ritme és frenètic. Espero amb il·lusió el descans de mig matí. Però em capfica una COSA, la prova de després del pati, determina l’aprovat. Tot estressat arriba el meu primer descans. Tot content agafo el meu esmorzar. Sembla que fa  tres dies que no menjo. Vaig de pressa, tinc 30 minuts per revisar. Surto i veig una pilota volant que ve cap a mi, vaig corrent per agafar-la, m’ajupo, massa tard… Tot transcorre molt ràpid. Quan obro els ulls estic estirat a urgències amb la cama embenada.

Adrià Morera_1ère  Lycée Comte de Foix

Sento una primera veu aguda cridant: “Desperta’t.” Em desperto de cop, obro els ulls i em trobo en plena classe d’anglès. La meva amiga crida desesperadament. Em giro ràpidament i veig una flama gegantesca, una flama imparable entrant per la finestra. De cop i volta la professora d’anglès comença a cridar: “Fire!” Correm embogits i descontrolats. Obrim la porta d’emergència i per fi aconseguim sortir. Estem allà, impacients, sento plors. Em giro i veig l’escola en flames, tinc els ulls humitejats, els meus records s’han esfumat. Sento una altra veu molt més agradable dient-me: “Ràpid fill meu que arribaràs tard a l’escola.”

Andreia Morais da Silva_1ère Lycée Comte de Foix

Si poguessis canviar només una cosa del teu cos, què canviaries? Una cara més bonica, uns ulls més brillants, un nas més petitó, una boca més gran, unes cames més llargues, un físic més atractiu… El cos és una projecció de la ment, i la ment una projecció del cor, aquí està la màgia de la vida. Deixa de pensar en aquests físics que veus a les xarxes socials, revistes i anuncis. Deixa d’alterar-te amb el pes que marca la balança. Mostra’t a les persones tal com ets i no escoltis la insensibilitat d’alguns éssers inhumans. La vida passa i això només són futileses, detalls. Lluita, esforça’t, creix, i sobretot viu i deixa viure.

Ibai Martín Izquierdo_3r A Col·legi Sant Ermengol

Els matins. Buf! Els matins són pitjor que anar en moto despullat. T’aixeques, però no vols. Et poses dret, obres el llum, però  resulta que et sents una mica vampir i el tanques. Camines, topes i sona el despertador per segon cop. Te’n vas a la feina, el dia no és gaire bo. Surts de la feina, t’han multat i la grua se t’ha emportat el cotxe. Comença a ploure, no tens paraigües, et mulles, un cotxe et passa al costat i et xopa. Arribes a casa, et dutxes: l’aigua bull. Te’n vas al llit. Hi ha un accident i els llums de polis i bombers “sortosament” animen la nit del barri fins les 6:45 de la matinada. I tornem a començar.

Laura Cabot Marcos_3r A Col·legi Sant Ermengol

Em va atrapar, em va tancar, envoltada de barrots i totalment a les fosques, espantada i pregant en aquell petit forat; el meu cos recargolat agafava la forma d’aquell habitacle ombrívol i, allà dins, la por anava envaint tot aquell espai negre que m’envoltava, vaig creure dir adeu al món en silenci. Mentre a la meva ment acudien records del passat, moments dolços, persones a qui no vaig demanar mai perdó, rialles, plors… De cop, poderoses fulles afilades venien cap a mi, em vaig quedar esglaiada, les vaig notar travessar aquella paret. I de sobte, aplaudiments. Com? No ho sé… Per sort, vaig sortir il·lesa d’aquell truc de màgia.

Lucas Lorite Farras_3r B EA 2a ensenyança Santa Coloma

Era un dia normal i corrent de la vida del Bernat. Ell estava dormint i de cop la seva mare va començar a cridar-lo de forma molt violenta. Seguidament, el Bernat es va aixecar de pressa del llit i va anar corrent cap a la cuina cercant la seva mare, però no era enlloc. El Bernat es va començar a espantar molt i a cridar el seu nom amb una veu trista i tenebrosa, però ella no contestava i es va començar a espantar cada vegada més i més. Finalment el Bernat va sortir de casa a veure si la trobava per allà a prop. Després de més de mitja hora buscant la mare no la va trobar enlloc i va trucar a la policia.

Christian Garcia Garrote_3r B EA 2a ensenyança Santa Coloma

Vaig anar a Múrcia de vacances amb la meva família. Quan vam arribar a la urbanització, vam anar cap a la casa nova que teníem. Un cop allà, vam deixar les maletes, vam anar a comprar i a menjar a un supermercat que hi havia a Múrcia. El menjar era molt bo. Després vam anar a comprar roba, menjar, menjar per al gos. Llavors vam arribar a casa, vam ficar tot el menjar i totes les maletes al seu lloc, després vam estar tot el migdia fent coses i a la tarda ens vam banyar a la piscina, a fer un passeig amb el meu gos i després a sopar. Finalment, vam mirar la tele i al voltant de les 12.00 de la nit ens en vam anar a dormir.

Christian Matias _3ème B Lycée Comte de Foix

Quan som petits, pensem que els superherois porten capa, màscara, armes al·lucinants i que tenen superpoders! Però, això no és així. Els veritables herois són aquelles persones que ens guien, ens ensenyen, ens ajuden… i que sempre estan al nostre costat, com ara els nostres pares que, tot i que s’enfadin amb nosaltres, no ens deixen sols, o el metge, que ens diu que tot va bé per no inquietar-nos, o la gent que es preocupa i ajuda els altres quan les coses no van bé… Aquestes persones són els veritables herois i no van néixer amb superpoders, simplement volen ajudar els altres sense importar-los dedicar el seu temps a fer el bé.

Christian Ribeiro_3ème B Lycée Comte de Foix

Les darreres vacances no he viatjat a gaires llocs, ni jo ni ningú, però un dels països que més m’agradaria visitar, sens dubte, seria Dubai. La seva arquitectura més moderna és molt atractiva i quan es fa de nit es veuen tots els edificis molt il·luminats (o almenys així es veuen en les fotos). També m’agradaria anar a Nova York. Diria que pels mateixos motius… Contrast marcat d’edificis antics i moderns gratacels. Bé, la veritat és que per variar de cultura també m’atrau algun indret d’Àsia. O llavors simplement, em quedo a Andorra, en el confort de casa meva i traient profit de les boniques muntanyes que tenim al nostre voltant.

Pol Garcia Ros_3r B 2a EA segona Ensenyança Encamp

Em desperto. Recordo. M’aixeco. Menjo. Camino. Surto. Camino. Passejo. Torno. Entro. M’assec. Arranca. Miro. Penso. M’adormo. Para. Em desperto. Surto. Camino. Corro. Em canso. Paro. Pujo. Arranca. Veig paisatge. Recordo. M’il·lusiono. Penso. Continuo. Espero. Em canso. M’avorreixo. Para. M’aixeco. Baixo. Miro. Veig. Energia. Felicitat. Emoció. Corro. Salto. Abraço. Parlo. Camino. Entro. Veig. Cansament. Fatiga. Esgotament. Miro. Parlo. Paro. Camino. M’estiro. Dormo. Em desperto. Salto. Camino. Escolto. Entenc. Recordo. M’entristeixo. Dolor. Malenconia. Desolació. Obscuritat. Ploro. Recordo. Vomito. Paro.
MORT.

Júlia Angrill_3r C   Col·legi Mare Janer

Esperava amb ànsia veure’l aquella tarda. Esperava recordar-me de tots els detalls de la seva cara. Esperava amb alguna cosa més que ganes tornar a sentir el seu afecte cap a mi. Esperava trobar-nos com a les pel·lícules. Esperava amb desig sentir-me estimada una altra vegada. Esperava que em continuessis estimant com la primera vegada… Però el que no m’esperava era quedar-me amb quatre llàgrimes i un cor desfet. Esperava una resposta a tot allò. Esperava poder arreglar-ho. Esperava que em digués que tot havia sigut un malentès, però no m’hagués esperat mai tornar a veure’l i que no tinguéssim valor ni de mirar-nos a la cara.