Menors de 15 anys

PAULA CAMPS ORIHUELA_3r A ESCOLA ANNA MARIA JANER

Estava exhausta. Un cop asseguda, contemplava les vistes, llacs i pics dels quals desconeixia el nom. Havia valgut la pena. Donava certa sensació de grandesa estar allà i, a la vegada, transmetia la tranquil·litat suficient per a reflexionar. Moments passats tornaven a la memòria, fent-me reviure experiències irrepetibles. Records tristos que urgien ser aparcats en un racó llunyà i d’altres d’alegres, capaços de dibuixar una rialla quasi imperceptible. Com sempre, vaig triar entre moltes pedres una que em cridés l’atenció. Un cop desada, em vaig disposar a desfer el camí muntanya avall, conscient que duia amb mi un bocí de llibertat.

MARIA GALERA SERRA_3r ESO A ESCOLA ANNA MARIAJANER
Era de nit, l’última nit. Estàvem tots allà, al nostre paradís a la Pineda. Teníem ganes de sortir. Vam decidir anar a la platja i ens vam banyar. L’aigua era freda, però tot ens era igual, era l’últim cop que estaríem junts. Sabia que els trobaria a faltar ja que ells formen part de la meva vida, però tot havia d’acabar un dia o un altre; així que vam voler gaudir de la nit. Havíem passats tants bons moments en aquella platja, que ningú volia deixar-la. Estàvem parlant del nostre futur, de quedar algun dia per reviure aquells temps… I de cop va aparèixer ell, les coses van començar a canviar. Res va tornar a ser com abans.

Gisela Casanovas_3r B ESO COL·LEGI SANT ERMENGOL

Em disposava a obrir els meus ulls, encara no sé ben bé per què no ho podia fer. Potser era fruit de la meva por, tal vegada de la meva inseguretat… Tenia l’estranya certesa que si els obria, em trobaria alguna cosa desconcertant. El sol va deixar anar els seus rajos de llum sobre la meva pell, no sabia si aguantaria uns minuts més. Els segons passaven com si fossin hores i les hores passaven com si fossin dies… En l’últim moment, la força i els meus instints de supervivència, es van apoderar de mi. Vaig obrir els ulls, i el que vaig trobar a l’interior d’aquella habitació no va ser res. Absolutament res.

Xavier Granyó_3r B ESO COL·LEGI SANT ERMENGOL

Corria l’aire fresc. Una petita brisa em recorria el cos, em feia sentir petits calfreds que m’arribaven fins a les puntes de les ungles de cada un dels dits. Tenia por d’obrir els ulls. Encara que no sabia per què. De cop i volta una sensació de caiguda em sacsejà tot el cos. Continuava corrent aquella brisa fresca, aquell petit fil de vent creixia paral·lel a la meva curiositat. D’on provenia? Amb valor vaig obrir els ulls i em vaig trobar en una platja, envoltat de sorra. El soroll de les onades espetegant contra la sorra mullada em tranquil·litzà. Era massa bonic per ser cert…

Maria Guasch_4t B ESCOLA ANDORRANA ORDINO

Tot s’havia acabat, mai més tornaries al meu costat. Et trobava tant a faltar. M’agradaria que tot tornes a ser com abans. Els mesos passen. El record de la teva veu encara ressona dins del meu cor, viatja al fons dels meus pensaments… no puc oblidar-te. M’hi hauré d’acostumar, ja no hi ets. Mai podré oblidar la teva mirada clavada en els meus ulls ni aquell somriure que sempre t’acompanyava, l’olor que deixaves en mi després d’hores de carícies. Mai s’oblidarà, és el nostre passat. Tan sols recordo els bons moments. Quin va ser l’error? Perquè vas deixar de ser dolç? Ja no ets la meva xocolata, ara ets una pelussa oblidada!

Marc Baró_4t B ESCOLA ANDORRANA ORDINO

El Facebook, una de les moltes pàgines web on pots conèixer gent de tot el món, penjar-hi les teves fotos, perquè així totes les persones que tens agregades les puguin veure, comentar-les i riure. Les xarxes socials també serveixen per felicitar-te el dia del teu aniversari i poder parlar amb els amics. Després hi ha tots els jocs tontos, que per poc que ho sembli t’hi acabes enganxant i estàs tres hores al dia jugant-hi. Però després hi ha el típic nen al qual dins del col·le, ningú el vol i per això es passa tot el dia davant l’ordinador penjant vídeos graciosos perquè la gent li faci cas i d’aquesta manera ser algú més al món.

CLÀUDIA GANDARA_3r D E. ANDORRANA SANTA COLOMA

Sabent que estàs viu al cotxe anant de viatge al lloc on sempre has volgut anar o fa temps que no hi vas. Mirant tot el paisatge, pensant com tu passaràs, sentint tota la il·lusió d’arribar, parlant amb el teu germà i mirant com la teva germana al costat està dormint. I tot de sobte veus i escoltes la teva mare plorant i el teu germà cridant, la teva germana dormint sabent que aquell fos el seu dia i al teu pare intentat tornar a tenir el control del cotxe. Quan va acabar aquell malson el primer que vaig fer era si la meva germana petita estava bé. I per bona sort tothom estava bé.

LETICIA SÁNCHEZ_3r D E. ANDORRANA SANTA COLOMA

La gent diu que la vida ja està escrita, que és el destí.
Jo no ho trobo just, no hi estic d’acord…
La vida és com un relat, escrius els teus sentiment, pensaments…
Però tu decideixes com serà, tu penses i somies en el teu futur, vius el passat i construeixes el teu present.

Edgar Abillà_3r D ESCOLA ANDORRANA ORDINO

Una nit com una altra, em vaig despertar al mig de la foscor i no em podia adormir. Així que vaig decidir mirar la televisió. Estava mirant la televisió quan vaig sentir una respiració al meu costat! Vaig fer un bot i de cop vaig veure una ombra que entrava a la cuina, i no sabia si anar-hi perquè tenia molta por, al final vaig decidir anar a veure i no hi havia ningú. Vaig anar a veure si els meus pares estaven al llit i la meva germana a la seva habitació. I efectivament hi eren i mentre mirava la meva germana vaig sentir com la porta feia soroll. A partir d’aquell dia tinc por d’estar sol a casa meva i em costa molt més adormir-me.

Àlex Villagrasa_3r D ESCOLA ANDORRANA ORDINO

Bé, us vull parlar sobre Déu, el gran poderós. Una història on sabem el principi però en desconeixem el final, una història real o imaginària? Heu pensat mai: i si res d’això és real, vivim enganyats? La religió pot arribar a ser obsessiva, al final t’hi enganxes. Per què Déu permet que tants infants, nens i nenes tinguin càncer o tumors al cap o coses pitjors? O simplement els desastres naturals, és que ell no té tant poder com per controlar això? Hi ha petites coses que fan que siguis feliç, coses que et fan sentir viu i aquestes Déu no ens les proporciona. Feu una reflexió sobre tot això, sobre la vida, perquè som aquí, però sobretot gaudiu-la.

Raquel Rosinyol_3r E SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

Els amics de veritat són aquells que estan amb tu en el dia a dia, els que no et deixen de costat quan els necessites. Els amics de veritat són aquells amb els quals ho comparteixes tot: comparteixes secrets, plors, somriures… els que sempre estan amb tu en els moments bons i en els moments dolents. Quan et demanin si tens un amic de veritat pensa detingudament en les seves qualitats com a persona i fixa’t en l’actitud que té amb tu… Quan hagis valorat això, t’adonaràs que els amics són com tresors que s’han de conservar, ja que a mesura que anirà passant el temps només els podràs comptar amb tres dits de la mà.

Xavier Buenache_3r E SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

Tots sabem que a la vida hi ha moments feliços i altres que no ho són tant. En aquells moments on tot et va de cara i la vida et somriu, sempre hi ha gent disposada a estar amb tu i passar-s’ho bé. En els moment tristos, però, hi ha molta gent que desapareix, que prefereix anar a riure a una altra banda. És en aquests moments quan t’adones de qui són els veritables amics. Aquells que et demostren que estan al teu costat quan realment els necessites. Moments que et fan créixer com a persona, que t’ajuden a valorar el concepte d’amistat i a pensar que a la vida, els amics no s’han de valorar per la quantitat sinó per la qualitat.

Bernat Lomero_3r ESO A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Vaig sortir de casa amb les claus, el meu telèfon mòbil i l’abric i, com cada divendres al vespre després de sopar, vaig anar a fer un tomb al parc que es trobava a dos carrers de l’edifici on vivia amb els meus pares i dues de les meves germanes (la gran ja se n’havia anat a estudiar a la universitat de Barcelona). Tret que aquell dia hi havia gent que també havia sortit a caminar, tot seguia igual: els ànecs amagats, refugiant-se d’aquella aigua que estava tan contaminada com si d’un desastre nuclear es tractés, els gronxadors trencats, el tobogan per on baixava quan era petit guixat… Tot seguia en el seu desordre natural.

Ona Vicente_3r ESO A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Ella està a casa, jugant amb els nens a fet i amagar. De cop, ressonen uns passos. Sent les claus, s’obre la porta. La felicitat s’acaba. Ell entra cridant i ella l’intenta calmar. No funciona. Li aixeca la mà, no és el primer cop. Li pega, d’aquí uns dies ella dirà que ha caigut. No crida, ja hi està acostumada. Se senten uns sorolls, són els nens, ell surt cor­rent a buscar-los. Ella no sap què fer, pensa que pot trucar a la policia. Marca el número, ell ho sent. Corre cap a ella i l’empeny contra la paret. Els nens ho han vist… Bon dia,
Ahir es va produir un triple assassinat per violència domèstica.

Sheila Gonzalez_4t B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Va aparèixer del no-res; sense fer soroll, sigil·losament; a l’espera que algú s’adonés que era allí, que existia, que no era invisible. Ella es sentia molt estranya, com si estigués en un món diferent, desigual; sense saber quin camí escollir, cap a on anar… No sabia res. Es sentia confosa. Cridava, però només es sentia un ressò. Les seves paraules tornaven com si algú es burlés d’ella, però s’equivocava. Ningú no ho feia. Només eren les seves paraules que s’escampaven en un món sense res. Tenia por. Tot era tan real fins al punt que semblava que la seva vida s’hagués transportat al món dels seus propis somnis.

Andrea Sánchez_4t B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Tot està fosc. Els nervis estan a flor de pell. Comences a repassar el text una i altra vegada i, de cop, s’obre aquella immensa tela vermella indicant que és el moment de sortir a escena. Et miren. El cor et batega amb força. Les teves mans tremolen i estan glaçades, però t’agrada aquella sensació. Et sents bé, segura, recolzada, amb més força que mai… i  respires, empasses saliva i inicies el moviment de despegar els llavis per començar a dir el text. Vols emocionar el teu públic. Vols fer sentir el que tu sents. I en  aquell moment, en aquell precís instant, quan dius la primera paraula, comences a viure!

Carmen Gómez_3r C ESO INSTITUT ESPANYOL
El dia en què ella va néixer va ser el més feliç de la meva vida. Era la meva primera filla i n’estava molt orgullós. La meva esposa i jo vam decidir dir-li Aurora. Era molt bonica, s’assemblava molt a la seva mare, tenia els cabells rossos i els ullets verds; no plorava gens i sempre somreia. Cada dia era una alegria. Tota aquesta felicitat va acabar en un malaurat accident. Un dia, vam decidir anar a Madrid a presentar la nena als meus pares. Quan creuàvem una via de tren fosca, va arribar un comboi embalat i ens va envestir. La meva dona va morir a l’acte; jo estic en coma i la meva nena té ferides greus. Tant debò surti endavant!

Catarina Martins_3r C ESO INSTITUT ESPANYOL

Era un dia plujós, solament s’escoltaven les gotes d’aigua contra el terra. Jo em trobava malament i era al llit. Em vaig despertar i vaig anar cap a la televisió. De sobte, vaig escoltar un soroll a la meva habitació, però vaig que pensar que segurament era el meu gat. Després d’una estona, vaig anar a la cuina a fer el dinar; aleshores vaig escoltar un altre soroll, però aquest venia de l’escriptori. Estava intrigada i també espantada. Fent el cor fort, hi vaig anar a mirar… Vaig obrir la porta amb molta cura i vaig veure un home, vaig anar corrent a trucar als meus pares, però en aquell mateix moment l’home ja havia marxat.

Sheila Mendez_3r D ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

La meva primera sensació quan vaig anar a la platja va ser màgica. Va ser la primera vegada que vaig veure tanta aigua junta. Era blava, cristal·lina i estava totalment calmada. Va ser la primera vegada que veia aquella sorra, fina, blanca, era perfecta. Em feia pessigolles mentre se’m ficava entre els dits dels peus, però era agradable perquè la notava calenteta. Fins i tot massa, ja que vaig haver de ficar els peus dins aquella aigua. A poc a poc, m’hi vaig ficar tota, em vaig banyar i mentre ho feia vaig pensar que volia guardar aquella sensació. Fins que se m’arrugués la pell. Volia tenir aquella sensació per sempre.

Jorge Ferreira_3r D ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

El meu somni… és meravellós. Però al mateix temps es converteix en una desgràcia, perquè de manera quasi segura no el podré complir. Quan penso en qualsevol cosa rodona, se m’apareix una pilota. Quan penso en alguna cosa rectangle, se’m presenta una porteria. Quan toco la gespa, una il·lusió immensa em recorre tot el cos. Quan entro en un estadi, em sento com si estigués a casa meva. Encara que hagi de mirar-ho des del sofà en la sala d’estar de casa, m’agrada i ho disfruto. Fins aquí és tot molt bonic, però després em demano per què he tingut aquest somni. Per què el meu somni és arribar a ser un jugador de futbol professional?