Sin categoría

MAIKEL MENDES_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Vaig anar de viatge a Portugal; quan hi vaig arribar era de nit i com sempre vam anar a la casa de la nostra tieta, allà és una hora més tard i jo tenia son i me’n vaig anar a dormir al sofà. Al cap d’una estona, em va despertar la meva mare per anar a casa a dormir, vam passar per un camí on no es veia res. A la meitat del trajecte, vaig sentir com em tocaven l’esquena, em vaig girar però no hi havia ningú, i abans d’arribar-hi vaig obrir la porta de l’entrada i hi havia els llums encesos, els vaig apagar i quan estava pujant les escales vaig veure una ombra, vaig anar a la meva habitació i quan em vaig girar…

GABRIELA VICO ARIAS_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan era petita, sempre que apagava el llum per anar-me’n a dormir, veia com dues figures fosques baixaven des del sostre i caminaven silenciosament fins al meu llit. Cadascuna d’elles es posava al costat del meu llit, mirant-me, sense fer absolutament res més. Jo em tapava amb la manta fins a quedar-me adormida, perquè sabia que alguna cosa estranya estava mirant-me fixament. Temps després vaig decidir dormir sempre amb una lampareta, almenys fins a la nit d’avui. Hi ha hagut una apagada elèctrica a casa meva, estic estirada al llit, sola, ara mateix estic veient baixar aquelles dues mateixes figures fosques de la meva infància…

NURIA BARBOSA FIGUEIREDO_3r A

COL·LEGI MARÍA MOLINER

El meu pare era una persona important i me l’estimava molt. No podia estar sempre amb ell, però ho entenia. Un dia sabia que alguna cosa havia canviat perquè vaig notar la meva mare molt diferent. Quan vam arribar a casa hi havia moltes persones esperant-nos i, una vegada al sofà, em van comunicar la pitjor notícia de la meva vida: el meu pare se n’havia anat per sempre. No m’ho podia creure, però observant els ulls de la meva mare sabia que tot allò era real. Em vaig enfonsar, i a dia d’avui no paro de penedir-me de totes les vegades que podia haver estat amb ell, i haver-lo cuidat com ell em va cuidar a mi.

ALAN GARCIA-BAQUERO_3r A

COL·LEGI MARÍA MOLINER

Em vaig despertar, vaig menjar quelcom, em vaig dutxar i raspallar les dents. En conclusió, la meva rutina, tot com un cercle infinit. Veure els meus amics, fer classe, tot el que fa un jove adolescent que viu la seva pròpia vida, però… Un dia vaig reflexionar sobre la vida. Quan arribo tard a classe, em felicito i ho oblido. Quan trec males notes, ho ignoro i dic: serà millor la propera vegada. Però, en canvi, faig els meus deures i no em felicito; m’enfado amb mi. I vaig preguntar-me per què quan tinc un problema me n’alegro, i després em passa alguna cosa bona i m’amoïno. La vida és com l’agafes o la deixes; és un instant.

ARNAU ARMENGOL_3ème F

LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia típic a l’institut, saps? Tots avorrits a classe, mirant el rellotge com si fos un enemic mortal. Però aquell dia, alguna cosa va canviar. La meva crush, la Laura, se’m va acostar al passadís. Estava nerviós com mai, vaig pensar que es reia de mi, però no. Em va demanar ajuda per a la tasca de matemàtiques. Vaig acceptar, és clar, era la meva oportunitat! Passem la tarda a casa, resolent equacions i rient-nos de tot. Fins i tot compartim secrets i somnis. Va ser un dia increïble, com si estiguéssim a la nostra pròpia pel·lícula adolescent. Des de llavors, som inseparables, i aquesta tasca de matemàtiques va canviar la meva vida.

CONRAD ARMENGOL_3ème F

LYCÉE COMTE DE FOIX

La matança del porc és una tradició que s’està perdent i és una llàstima. Per fer la matança, s’ha de ser una bona colla d’amics per passar-ho molt bé. El dia que toca degollar el porc t’has de despertar d’hora i fer un bon esmorzar per tenir forces. Quan arribes al lloc de la matança has de preparar-ho tot: primer traiem el porc del remolc i l’estaquem a la banqueta i au! El porc ja està mort. Llavors l’hem de cremar i li tirem per sobre aigua bullent per netejar-lo. Després l’hem d’obrir i separar tot, pel mondongo… Per acabar una bona becaina com a recompensa i a gaudir, més endavant, de les botifarres, llonganisses, patés…

IONA DE TOMAS_3r C EA SEG. SANTA COLOMA

Estem asseguts a l’aula esperant per començar la classe de català. Estem a l’última fila jo, la Maria i el Lluís. La professora ens ha començat a explicar el que haurem de fer. Fa molta calor, així que la Maria té la necessitat de beure aigua. De sobte, el Lluís fa alguna ximpleria de les seves que li provoca el riure. De tant riure, se li escapa una mica d’aigua de la boca. Jo m’aixeco de la cadira, i de cop, ella comença a vomitar, ja que l’aigua ha anat pel mal camí. En aquell moment he sentit una barreja d’emocions. D’una banda, fàstic i nàusees per l’olor del moment, però també empatia perquè vull ajudar la meva amiga que ho està passant bastant malament. Finalment, tot ha quedat net, però entre la mala olor i la calor s’ha fet difícil poder treballar.

URIEL REPULLO COSTA_3r C EA SEG. SANTA COLOMA

Fa dos mesos, el meu gos va desaparèixer pel bosc, caient per un pou de pedra. Però misteriosament, fa dos dies, va tornar a casa fent coses tan estranyes que fins i tot sembla una persona. Parlo del fet que quan arribo a casa, l’animal m’espera a dues potes i em mira fixament… no es mou. O també, quan m’aixeco de matinada, el veig dret sobre les dues potes del darrere mirant fixament per la finestra. He intentat parlar amb els meus veïns, ja que visc sola, però no els ha fet gaire gràcia i ara pensen que estic boja. També he intentat trucar a la policia, però cada cop que ho intento, penso que no em creurien i també em prendrien per boja. Fins aquest matí, mentre que em faig l’esmorzar i em vesteixo, veig dalt de tot d’un dels mobles de la casa, les cendres del meu gos.