Sin categoría

IONA DE TOMAS_3r C EA SEG. SANTA COLOMA

Estem asseguts a l’aula esperant per començar la classe de català. Estem a l’última fila jo, la Maria i el Lluís. La professora ens ha començat a explicar el que haurem de fer. Fa molta calor, així que la Maria té la necessitat de beure aigua. De sobte, el Lluís fa alguna ximpleria de les seves que li provoca el riure. De tant riure, se li escapa una mica d’aigua de la boca. Jo m’aixeco de la cadira, i de cop, ella comença a vomitar, ja que l’aigua ha anat pel mal camí. En aquell moment he sentit una barreja d’emocions. D’una banda, fàstic i nàusees per l’olor del moment, però també empatia perquè vull ajudar la meva amiga que ho està passant bastant malament. Finalment, tot ha quedat net, però entre la mala olor i la calor s’ha fet difícil poder treballar.

URIEL REPULLO COSTA_3r C EA SEG. SANTA COLOMA

Fa dos mesos, el meu gos va desaparèixer pel bosc, caient per un pou de pedra. Però misteriosament, fa dos dies, va tornar a casa fent coses tan estranyes que fins i tot sembla una persona. Parlo del fet que quan arribo a casa, l’animal m’espera a dues potes i em mira fixament… no es mou. O també, quan m’aixeco de matinada, el veig dret sobre les dues potes del darrere mirant fixament per la finestra. He intentat parlar amb els meus veïns, ja que visc sola, però no els ha fet gaire gràcia i ara pensen que estic boja. També he intentat trucar a la policia, però cada cop que ho intento, penso que no em creurien i també em prendrien per boja. Fins aquest matí, mentre que em faig l’esmorzar i em vesteixo, veig dalt de tot d’un dels mobles de la casa, les cendres del meu gos.