Dijous, 12 de novembre del 2026 Relat núm. 231 de 6.602
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 231

Com el foc i el vent

Ariadna Garcia 2n D_LYCÉE COMTE DE FOIX Lectura: 1 min · 633 caràcters

Avui ja fa molt temps que no et veig. Et recordaràs de mi? Estic molt nerviosa, no puc tranquil·litzar-me, sento com si anés a esclatar! Aquest moment l’he estat desitjant des del primer dia que ens van separar. Serà com me l’imaginava? Ara et tinc davant els meus ulls. No m’atreveixo a dir res. Solament em pregunto si encara hi és aquell sentiment en tu que jo mai he deixat de sentir per tu. Estàs a punt de dir alguna cosa. Què és? L’amor i la distància són com el foc i el vent. Als petits, el segon els apaga i als grans els encén. Tu i jo som grans. Percebo una gran eufòria dins meu. Ja no tinc por. Ara sé que encara hi és.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats