Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 4.888 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.888

Un cop mal donat

Sergi Sansa 3ème B Lycée Comte de Foix 12 de febrer del 2023 Lectura: 1 min · 635 caràcters

Un cop sec, un nen a terra, plorant, amb la seva maneta aguantant-se el cap. Jo era a l’altra vorera, vaig travessar i em vaig adonar que acabava de topar amb un desfibril·lador. En aixecar-lo vaig veure que tenia un bony lleig i morat que feia mala pinta. Érem a la plaça major, vaig precipitar-me al bar més proper per demanar gel, però no n’hi havia. Llavors, vaig recordar que érem a prop del CAP, era la millor opció. Vam entrar-hi a demanar una mica de gel, però van veure que el cop era massa greu i que s’hauria d’explorar. Al cap d’una estona, va tornar el metge i em va dir alarmat:  -Truqueu als pares del nen immediatament!

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats