Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 5.062 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.062

Confiança

Joel Pregal Barragan 4t B Col·legi mare janer 13 de maig del 2023 Lectura: 1 min · 637 caràcters

Joel Pregal Barragan_4t B Col·legi mare janer
És una nit freda d’hivern. Està assegut entre les cames del pare. Mira l’hora, tot esperant que siguin les 10, per anar a dormir. El pare l’acompanya al llit i ell l’observa. “És tan alt, està tan lluny”, pensa el noi. Pensa: “Puc ser tan alt com ell i puc superar-lo.” Passa el temps i el noi ha crescut, no es treu del cap aquell pensament. Ara el veu alt, però ja no el veu tan lluny. Veu l’objectiu més proper i a la vegada llunyà. Sap que no serà fàcil. Sap que no depèn d’ell ser més alt. Sap que governa la genètica. Amb tot, no perd l’esperança. Espera. El temps passa. Ara és feliç i està content, el seu objectiu s’ha complert.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats